diumenge, 29 de gener del 2012

The Brandery 2012

Vaig anar la tarda del segon dia, dissabte 28. 

Primer de tot vaig anar a taquilles per preguntar a què tenia dret amb el passi VIP i si m'ho havien de canviar per una polsera de color o alguna cosa per l'estil. Ningú de taquilles va saber què dir-me i em van enviar a la porta d'entrada. Allà tampoc em van saber què dir-me però al menys em van deixar passar.
Un cop dintre el primer que vaig veure és brutícia. Ampolles de cervesa per terra, gots de cafè per tot arreu, papers, revistes llançades. Tot el recinte era un porqueria.
Vaig adonar-me'n que el recinte era molt petit i que tan sols hi havia un estand de Custo i un altre de Replay i poca cosa més. Ho vaig trobar penós que ho venguessin com la gran fira de la moda i solament fos allò i que no hi hagués res. I per entrar allà et feien pagar 15€! totalment abusiu i desconcertant.
La zona VIP també era un desastre. Tot brut i les neveres buides.
Llavors vaig sortir per començar a fer cua pels concerts. Sort que em vaig trobar un amic que em va dir que l'entrada de Premsa i de VIP's als concerts era una altra cua, ja que si fos per l'organització encara estic allà esperant. No costa res posar un cartellet amb una fletxa i "entrada VIP i Premsa".

Els concerts en un principi van estar molt bé i la idea fer-los va ser relativament bona. Igualment, tot continuava igual o pitjor de brut i el que més em va impactar és que la gent fumava dintre del recinte quan per llei està prohibit. Vaig anar a dir-li a un organitzador i la seva resposta va ser "yo no soy nadie para decirle a la gente si puede o no puede fumar". Al·lucinant. I aquí ja vaig comprendre que això de fira internacional de la moda urbana no tenia absolutament res i que tot era can Pixa.

Brandery és una gran festa organitzada per uns quants amics que volen aprofitar-se de la subvenció de la Generalitat. Si fos una fira de moda l'organització seria bona i el contingut seria pròsper i impactant per als negocis que podria propiciar aquesta. Tot estava organitzat com si fos un festassa on li diem "fira" i qui la va muntar va pensar "hi posem 2 o 3 estands d'alguna marca així coneguda, amb un lloc de fireta al mig per a que la gent que s'avorreixi es quedi allà una estoneta i s'ho passi bé, fem unes quantes desfilades i tot fet".
Tot ha estat una estafa i una enganyifa. La Generalitat hauria d'invertir els calers públics en altres coses ja que aquesta no és fructífera si es fa d'aquesta manera. L'única cosa bona de la fira han estat els concerts ( fixa't-hi que és quelcom que no té res a veure amb moda i menys amb negocis), el problema és que els utilitzaran per dir que han vingut XXX mil persones a la fira i ha estat tot un èxit.

Total, que han intentat fer una espècie de Bread & Butter Berlin i no ho han aconseguit. És més, estan deixant la imatge de la moda barcelonesa a la altura de la suela de los zapatos.

He quedat molt decebut.

dissabte, 14 de gener del 2012

Un dia ... no sé si cualquiera.

Hoy me levanto temprano. En media hora me arrepiento. El sueño me invade. Una ducha. Tejanos, camiseta y demases. Desayuno y café? Cojo abrigo y llaves, abro la puerta y decido darme un aire, a ver si Morfeo se despide de mi por unas cuantas horas. 

Salgo a la calle y lo primero que hago es acurrucarme dentro del abrigo y recolocarme bufanda y guantes. Camino. Mozart de fondo y barrenderos a lo lejos. No muy lejos. Quiosco abierto. Pregunta: Cuanto hace que no leo un periodico? Y que no lo compro? Me paro y miro cual goloso mira las gominolas en la tienda de chuches. Cojo este. He oido hablar de él pero no lo he cogido nunca. Bueno, hace siglos que no cojo ninguno. Como el niño con su juguete nuevo, miro la portada mientras entro en la granja infestada de viejas, jubiletas de bar y parados. Todos muy chillones.

Café con leche natural y sacarina ... y un donut. Continuo mirando la portada. No sé leer diarios, por eso no los compro. Hoja 1...2...3...5...14...17...CULTURA. Aquí me paro. Para algo que me interesa...nada...una crítica!...pasable. Hoja 25...un artículo. Suyo!? Pero si él no escribe! De que va? No sé, solo por ser de él me lo leo. Risa interna. 

Café con leche más frio que un carámbano. Todo de golpe. Cierro y pienso "25". Pago y salgo camino a la butaca al lado del radiador encendido. Camino. El artículo. Ya le diré algo. Pero el qué si tampoco lo he entendido! Al menos felicitarle por ello. Llego a casa. Miro el diario y lo pongo en la pila de los demás. Los que usamos para temas de limpieza.

Una semana. Hora de comer. Huele bien. Miro la comida. Debajo, papel de periódico. El artículo. Manchado, mojado y traspapelado. Me quedo quieto. Me sabe mal pero "no es nada transcendental". Al menos para mi ... Que egoísta soy.

diumenge, 26 de juny del 2011

Vale la pena?

Vale la pena? 
de verdad vale la pena? 
Hasta que punto uno puede estar dispuesto?