com un ram de roses negres
que expressen el dolor i la tristessa
d'una ànima que camina en pena
No deixis que la realitat t'envaeixi per sempre. Fes com jo, viu en un somni.
Els pardals ja ho tenen això. Volen, venen, marxen.....
[...].
Però no deixis de mirar el cel, perquè hi ha més ocells que continuament volen sobre els nostres caps.
Ocells que van i venen, i ocells que venen i es queden....