Diari d'un Petit Príncep

The Brandery 2012

2012-01-29T17:35:00.003+01:00

Vaig anar la tarda del segon dia, dissabte 28.

Primer de tot vaig anar a taquilles per preguntar a què tenia dret amb el passi VIP i si m'ho havien de canviar per una polsera de color o alguna cosa per l'estil. Ningú de taquilles va saber què dir-me i em van enviar a la porta d'entrada. Allà tampoc em van saber què dir-me però al menys em van deixar passar.
Un cop dintre el primer que vaig veure és brutícia. Ampolles de cervesa per terra, gots de cafè per tot arreu, papers, revistes llançades. Tot el recinte era un porqueria.
Vaig adonar-me'n que el recinte era molt petit i que tan sols hi havia un estand de Custo i un altre de Replay i poca cosa més. Ho vaig trobar penós que ho venguessin com la gran fira de la moda i solament fos allò i que no hi hagués res. I per entrar allà et feien pagar 15€! totalment abusiu i desconcertant.
La zona VIP també era un desastre. Tot brut i les neveres buides.
Llavors vaig sortir per començar a fer cua pels concerts. Sort que em vaig trobar un amic que em va dir que l'entrada de Premsa i de VIP's als concerts era una altra cua, ja que si fos per l'organització encara estic allà esperant. No costa res posar un cartellet amb una fletxa i "entrada VIP i Premsa".

Els concerts en un principi van estar molt bé i la idea fer-los va ser relativament bona. Igualment, tot continuava igual o pitjor de brut i el que més em va impactar és que la gent fumava dintre del recinte quan per llei està prohibit. Vaig anar a dir-li a un organitzador i la seva resposta va ser "yo no soy nadie para decirle a la gente si puede o no puede fumar". Al·lucinant. I aquí ja vaig comprendre que això de fira internacional de la moda urbana no tenia absolutament res i que tot era can Pixa.

Brandery és una gran festa organitzada per uns quants amics que volen aprofitar-se de la subvenció de la Generalitat. Si fos una fira de moda l'organització seria bona i el contingut seria pròsper i impactant per als negocis que podria propiciar aquesta. Tot estava organitzat com si fos un festassa on li diem "fira" i qui la va muntar va pensar "hi posem 2 o 3 estands d'alguna marca així coneguda, amb un lloc de fireta al mig per a que la gent que s'avorreixi es quedi allà una estoneta i s'ho passi bé, fem unes quantes desfilades i tot fet".
Tot ha estat una estafa i una enganyifa. La Generalitat hauria d'invertir els calers públics en altres coses ja que aquesta no és fructífera si es fa d'aquesta manera. L'única cosa bona de la fira han estat els concerts ( fixa't-hi que és quelcom que no té res a veure amb moda i menys amb negocis), el problema és que els utilitzaran per dir que han vingut XXX mil persones a la fira i ha estat tot un èxit.

Total, que han intentat fer una espècie de Bread & Butter Berlin i no ho han aconseguit. És més, estan deixant la imatge de la moda barcelonesa a la altura de la suela de los zapatos.

He quedat molt decebut.

Un dia ... no sé si cualquiera.

2012-01-14T14:10:00.001+01:00

Hoy me levanto temprano. En media hora me arrepiento. El sueño me invade. Una ducha. Tejanos, camiseta y demases. Desayuno y café? Cojo abrigo y llaves, abro la puerta y decido darme un aire, a ver si Morfeo se despide de mi por unas cuantas horas.

Salgo a la calle y lo primero que hago es acurrucarme dentro del abrigo y recolocarme bufanda y guantes. Camino. Mozart de fondo y barrenderos a lo lejos. No muy lejos. Quiosco abierto. Pregunta: Cuanto hace que no leo un periodico? Y que no lo compro? Me paro y miro cual goloso mira las gominolas en la tienda de chuches. Cojo este. He oido hablar de él pero no lo he cogido nunca. Bueno, hace siglos que no cojo ninguno. Como el niño con su juguete nuevo, miro la portada mientras entro en la granja infestada de viejas, jubiletas de bar y parados. Todos muy chillones.

Café con leche natural y sacarina ... y un donut. Continuo mirando la portada. No sé leer diarios, por eso no los compro. Hoja 1...2...3...5...14...17...CULTURA. Aquí me paro. Para algo que me interesa...nada...una crítica!...pasable. Hoja 25...un artículo. Suyo!? Pero si él no escribe! De que va? No sé, solo por ser de él me lo leo. Risa interna.

Café con leche más frio que un carámbano. Todo de golpe. Cierro y pienso "25". Pago y salgo camino a la butaca al lado del radiador encendido. Camino. El artículo. Ya le diré algo. Pero el qué si tampoco lo he entendido! Al menos felicitarle por ello. Llego a casa. Miro el diario y lo pongo en la pila de los demás. Los que usamos para temas de limpieza.

Una semana. Hora de comer. Huele bien. Miro la comida. Debajo, papel de periódico. El artículo. Manchado, mojado y traspapelado. Me quedo quieto. Me sabe mal pero "no es nada transcendental". Al menos para mi ... Que egoísta soy.

Vale la pena?

2011-06-26T03:52:00.001+02:00

Vale la pena?

de verdad vale la pena?

Hasta que punto uno puede estar dispuesto?

Incontinencia sentimentaloide

2011-06-21T22:46:00.000+02:00

Supongo que tanta inmadurez se paga con algun tipo de revés.

Un revés que nace efímero y roto a la vez.

Un revés que se presenta como único pero que es la otra cara de la moneda ya entregada.
Una cara: ofuscada, ennegrecida, falseada y desperdigada.
La otra: preocupada, contenida, utópica y contrariada.

Y dime, YO, algun dia podrás parar este cauce que chorrea y salpica a los demás de inestabilidad emocional, sentimental, social y personal que además, no les pertoca vivenciar?

De momento, en espera de futuros descubrimientos, empezaré a utilizar compresas tamaño maxi como si parches de nicotina se trataran para un fumador que no quiere liberar su necesidad "natural" de fumar.

MENTIRA

2011-03-17T19:41:00.000+01:00

Todo es mentira.

Todo lo que pensamos, todo lo que creemos saber y conocer, todo, es menitra.

Vivimos rodeados de mentiras, de mentirosos y de falsas verdades que por tal de poder sobrellevar la existencia y evitar los pesares que nos comportarían éstas, nos las creemos.

Nada se salva. Nadie se salva.

Todo es mentira.

Confident, guardam els secrets.

2011-03-04T01:10:00.000+01:00

ES POT ESTAR LLIGAT A UNA PERSONA EMOCIONALMENT PARLANT? AMOROSAMENT JA HO DONO PER DESCOMPTAT TOT I QUE NO SEMPRE EM CONVENÇ GAIRE AQUESTA IDEA. MES AVIAT, PARLO D'AQUELLA PERSONA A LA QUE BUSQUES QUAN LES COSES VAN BÉ, QUAN LES COSES VAN MALAMENT, QUAN TOT I TOTHOM S'HA TANCAT EN BANDA I NOMÉS VOLS PARLAR AMB AQUELLA PERSONA PER PODER AIREJAR UNA MICA EL CAP I FER VOLAR COLOMS I RIURE I PLORAR I EMBORRATXAR-TE I DESFOGAR-SE I FER BOGERIES I INTENTAR FER DE LA VIDA UN MON MES COHERENT AMB EL QUE ENS ESTA PASSANT, EL QUE ESTA SUCCEINT I EL QUE NOSALTRES PENSEM I/O CREIEM. PERO, I SI AQUESTA PERSONA ES LLUNY? PASSA-T'HO BE PERO NO TRIGUIS A TORNAR, ESTIMAT CONFIDENT.

Brava Diana !

2011-01-24T10:08:00.000+01:00

Per tu

2010-12-16T21:37:00.011+01:00

No sé composar, i el poc que sé te'l dedico a tu.
Espero alegrar-te el dia o el moment.
Tan sols si et trec un petit somriure, ja estaré satisfet.

Per tu.

KP

Primeres nits de tardor

2010-10-12T22:29:00.003+02:00

A vegades és millor deixar que l'aigua corri pels carrers netejant totes les brutícies que hem anat deixant pels racons.
A vegades és preferible no dir res i escoltar com l'aigua cau des del cel, i com l'aire, enbravat, ensopega amb les petites escletxes de les persianes de la meva habitació.
A vegades lo més correcte seria esperar. Esperar a que les hores passin. Esperar a que l'aigua deixi de correr. Esperar a que tot quedi calmat per poder obrir finestres i vitralls i poder sortir de casa ensumant l'aire fresc de la "nova" ciutat.
A vegades però, es fa massa entern esperar a que arribi lo millor ja que, a vegades, lo preferible no és lo més correcte.

A vegades, massa vegades.

Azucar!!

2010-09-10T02:06:00.001+02:00

Hoy ya hace dos años ... aun soy tan dulce como antes, o lo soy más?? o mi dulzor a pasado a ser una cosa acrílica como el ciclamato i la sacarina??

El meu blog

2010-07-28T19:08:00.004+02:00

La vida ha continuat com bonament a volgut. suposo que ha sigut el destí el que ha volgut ocupar-me la ment i el temps per tal de no pensar-hi gaire en tot.
L'estiu a començat, l'esplai ja ha acabat i les Santes ja han arribat.
I jo penso ... com és que tinc això tan abandonat?
Des de fa uns mesos que no entro i que solament actualitzo quan m'enrrecordo (com és el cas).
Com és que això ha canviat? Com és que ja no tinc la necessitat d'expressar-me per una finestra virtual, a un món que no hi ha ningú però hi ha tothom per poder desfogar-me?

Fa uns anys vaig tenir una mala experiència i vaig haver de començar, per voluntat pròpia, un diari personal, un d'aquests onescrius el que se't passa pel cap i no vols que ningú ho llegeixi, vaig començar a parlar a una finestra oberta on poder expressar-me davant d'un buit on no hi ha res i hi ha tothom que t'escolta. Va arribar un moment en que allò ja no podia contenir més secrets i vaig explotar de tal manera que el diari quedà obsolet i jo vaig haver de poder parlar amb el buit complet real, el meu voltant.

Suposo que les persones evolucionen i deixen de necessitar una via d'escapament ja que, arriba un moment en que ja no t'omple, que la teva expressió va més enllà i tot es queda petit o innecessari. Però tardo d'hora, un s'agafa un altre cop a una altra via d'escapament i transissió de pensaments, reflexions o vomitades incoherents.
Per tant, afirmo que el meu blog s'ha quedat obsolet, però que tot i així no l'esborraré, sinó que el deixaré per quan el torni a necessitar una altre vegada. Qui sap si amb la mateixa finalitat o amb una altra. La qüestió és que segur que algun dia tornaré.

Un ha de saber que la vida no ets tu i els altres,
sinó que un ha d'aprendre a viure sol
i amb la companyia dels altres com un recolzament o un plus.

Hoy...

2010-06-02T22:57:00.002+02:00

Hoy es uno de esos días en que si empezara a escribir un libro, sólo podría tener títulos tristes, melancólicos y de cierta agonía contenida.
Hoy es uno de esos días en que el tiempo te hace perderte aun más en tu mar de dudas y preguntas sin respuesta, te hace sobrecogerte y abrumarte delante de tantas cosas perdidas y tantas que perderás en un futuro incierto, pero que crees immediato.
Hoy es uno de esos días en que cuand oabres la ventana al levantarte ves brillar un sol radiante, pero es de aquellos en que en vez de esperar la noche para acostarte, es mejor hacerlo a las 5 de la tarde.

...

2010-05-15T13:45:00.002+02:00

TESMITO AMB LÀMINA

Música maestro!

2010-05-04T12:12:00.004+02:00

REFLEXIÓ SOBRE LA PRIMERA XERRADA DEL
25 CICLE DE MÚSICA DEL SEGLE XX - XXI

A la vida tot és posar-s'hi, o això diuen els experts en el tema. Si es vol una cosa, s'ha de treballar. Un ha de poder assolir els seus objectius, així, un surt guanyant (és obvi!), i tots també. Però per assolir aquests objectius, quin és el preu que s'ha de pagar? i el mitjà pel qual es vol arribar a bon port?

Quin és l'objectiu vital de la música contemporània, la gran forània a tot allò que l'envolta? Experimentar, diuen uns, però anem més enllà. El seu objectiu és arribar al públic o omplir d'orgull i satisfacció el compositor que ha pogut assolir els seus objectius professionals?
Segons el meu parer, la música del segle XXI s'ha encaixat en la bombolla de la individualització, solament es crea per gaudi del propi compositor. I el públic? Sí, aquesta "nova" vessant musical té els seus seguidors, però tothom sap que el nombre és molt reduït, i que cada cop ho és més. La música contemporània no és altra cosa que la teorització de l'amusicalitat dels nous músics "classics". Per aquesta raó, el seu cercle de seguidors s'ha vist reduït de manera considerable ja que per poder seguir el seu fil conductor (emocional o teòric) s'ha de tenir una cultura base. Per aquesta raó, decideixo anomenar-la "música culta".

Com tots sabem, aquesta teorització extrema de les noves facetes inventives dels músics i aquestes mateixes, amb els tocs d'investigació surrealista, han arribat a desvincular i descontextualitzar la música clàssica del seu primordial objectiu: el públic.

Després d'haver rumiat una estona, encara no m'és creïble que un compositor actual no vulgui representar les seves obres perquè són per a ell, o que un cop hagin estat interpretades, dir que l'opinió del públic li és ben igual ja que el seu objectiu és crear per a ell. Extraordinàriament curiós el fet de crear una obra d'art i guardar-la en la posteritat perquè "és meva i de ningú més!". Com en Juan Palomo!
No parlo de fer una música de moviment de masses ni molt menys però, no podem crear-nos l'excusa de que és per a nosaltres quan al públic en general no li ha agradat el nostre treball.

Actualment hi ha un societat que tota ella té una manca de valors musicals que va més enllà del que nosaltres podem imaginar. Què ha fet la minoria que encara conserva els seus criteris? Crear una música per a minories. Atenció!, fent una porta de blindatge infranquejable que solament es pot traspassar en el cas que estiguis vinculat al món de la cultura propia d'aquest món.
Però que fem la gent que no vol moure's com un ramat d'ovelles però que no entén ni fava del que li diuen aquells que "en saben"? aquells que estiguin com jo, ens tocarà ressignar-nos i preservar els nostres Mozarts i John Williams.

Moneda de pagament actual

2010-03-25T20:30:00.004+01:00

En Michael, empresari de noves tecnologies, de 36 anys i aficionat a l'esport en general, ha decidit obrir la seva botiga de material electrònic al bell mig de la ciutat on viu.
Busca el local adequat, mobiliari, proveïdors, màrqueting, comptabilitat, i un llarg etc. sense comptar les ganes pròpies de muntar el negoci, les hores "malgastades" i el deute econòmic que suposa (fet que en moments com avui dia, és una muntanya ben complicada a superar).

Un cop ja muntat el negoci i amb tota la carn al foc comencen els quès:
La seva mare, com a bona mare que és, es preocupa pel futur del seu fill - El negoci farà figa! No és un bon moment per a fer-ho! N'estàs segur de voler i poder muntar-ho tot sol? -.
Els seus amics, que tots han vist en primera fila l'ímpetu amb el que en Michael s'ha ficat en el negoci, fan alguns comentaris sobre la nova botiga. - Ai! quin color més estrany li has posat al local, no?; Aquest aparador t'ho ha muntat un professional? perquè si és així és que t'ha timat! (l'ha muntat en Michael mateix a través d'unes idees que tenia i uns consells que li ha donat la seva dona que és dissenyadora d'interiors...).
El client, tant "fidel" i sobretot tant xafarder, que quan li pregunta per un material informàtic ,que encara no surt ni als catàlegs dels seus proveïdors, i és sorprèn perquè, com és normal, no el té, i li diu: - Com pot ser? Hauries de tenir-lo ja, no? Bueno...me'n vaig a preguntar a la competència...-

Són els nous valors de la societat actuals: rebre i no donar res a canvi, encara que aquesta persona ens ofereixi les seves ganes i inquietuds més personals. Hem de ser conscients de que sempre (o gairebé sempre, per no ser catastrofistes) ens pagaran amb la mateixa moneda: la queixa i el menyspreu.

Perquè per moltes ganes que li posis, una cosa s'ha de tenir ben clara: facis el que facis sempre se't queixaran.

Et j'étais une chose à toi!

2010-02-11T22:14:00.006+01:00

I poder-me girar i, amb llàgrimes d'amor i de dolor als ulls, dir-te que t'estimo i sempre t'estimaré.

Puccini

2010-02-07T16:18:00.006+01:00

Una relació d'amor és com un òpera de Puccini:

A la segona escena del primer acte sorgeix l'amor entre els dos protagonistes. Un amor potent, vertader, però també utòpic per aquell que ho veu des de fora.
Al segon acte, sorgeixen els problemes. I al tercer aquest amor es trenca amb la mort d'ella.

Llavors el telò baixa i tu surts del teatre i has de continuar amb la teva vida com feies abans d'endinssar-te en l'obra magnífica de l'amor.

I tinc molt clar

2010-01-27T14:14:00.004+01:00

Tanco el ulls i ja no els puc tornar a obrir,
et construeixo de memòria, et faig venir,
posant-te cara, fent-te veu, sentint-te dir
que a tu també et passa això que em passa a mi.

I Tinc molt clar que ningú abans m'ha fet sentir així.

I sovint t'explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets ni em reconec.

La pols segueix el vent

2010-01-20T23:41:00.003+01:00

Avui ha sigut el primer dia de la meva vida en que recordo que m'he quedat totalment sol en un vago de metro. Era avui, un dia d'hivern, en època d'examens, per la tarda, al metro de barna, exactament a la línia de sempre i a l'hora de sempre.

Tot ha passat depressa. Escoltant música, d'aquesta et fa sentir com ningú en el món i t'envolta en una bombolla, s'han obert les portes del metro i han tornat a tancar, però aquest cop, ningú a volgut pujar-hi. Tothom marxava.
Ha sigut estrany veurem sol allà dintre, que normalment sempre està ple de bat a bat.
Ha sigut estrany notar-me sol allà dintre, era com si sigués un món a part.
M'ha agradat veure la gent corrents per l'andana mentre jo els mirava i observava el seu estrés de final de dia. M'he sentit com el narrador omniscient que narra una novel·la en la que passa de tot però en el fons res esdevé important.
Tothom era una ànima en pena...

Vol dir això que a mi també hem poden veure com a ànima en pena des d'un vagó de metro?
Sóc també una mota de pols que segueix i es deixa endur per la corrent d'aire?
Vull ser una mota de pols?

Fora neva

2010-01-10T22:40:00.003+01:00

Fora neva.
Miro pel finestral i veig com tot s'inunda de foscor.
No hi ha res més que la presència del fred vora el carrer.
Jo en soledat. No tinc res més a fer que esperar a que tot passi.
L'únic entreteniment que trobu és pensar, o més aviat malpensar.
Maleir-me per haver-me condemnat a aquesta situació.
Ara solament sóc jo el que pot treure'm d'aquest forat tant gros,
però ja veig que ni tan sols la meva jove esperança té forces per posar-se en peu i girar pàgina.
Ara per ara, és el que em toca.
He jugat a la rifa on solament jo era el participant per emportar-se totes les de perdre.
I aquí estic: perdut .... en una gran inmensitat blanca.

Bon nadal!

2009-12-23T00:35:00.002+01:00

entre tons braços

2009-12-07T23:54:00.003+01:00

Diuen que una abraçada significa molt més que uns quants petons,

i si no....

ja ho dic jo.

Herzlichen Glückwunsch zum Geburtstag

2009-12-06T00:01:00.002+01:00

Sempre va bé aturar-se algun cop a la vida i fer una petita reflexió, o a vegades un simple recordatori, sobre com passa el temps a les nostres vides.
De com som cada cop més vells, però més savis.
De com sorgeixen més els nostres defectes: que si el kilet de més, que si l'arrugueta...
De com tenim cada cop més compromisos i coses que requereixen una maduresa plena.
De com el dia a dia ens engoleix sense que nosaltres ens assabentem.
De com els anys passen cada any més ràpidament.
Sort que a mesura que ens fem vells, ens fem més savis, tenim més defectes i som més compromesos i madurs, sabem gaudir molt més dels bons moments i de les bones companyies.
I maleïm a aquella persona que cada any ens fa passar el mal tràngol de fer-nos recordar que cada any som més vells...però més savis, amb més defectes a simple vista...però més madurs i compromesos amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Felicitats .
T'estimo .

Corrandes d'una parella estable

2009-11-03T23:05:00.005+01:00

...Ell és més de llegir al lavabo
i jo de fer-ho al llit
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí...

Ballem?

2009-10-19T17:20:00.002+02:00

http://www.divendresrei.cat/

Per tot aquell qui vulgui aprendre a moure
l'esquelet a ritme de danses tradicionals europees
i de diferents llocs del món.

Cada divendres a la nit, a la plaça del rei de Bcn.

Qui s'apunta???

The Blower's Daughter

2009-10-04T13:21:00.001+02:00

And so it is,
just like you said it would be.
Life goes easy on me,
most of the time.
And so it is,
the shorter story
no love no glory
no hero in her skies.
I can't take my eyes of you.

And so it is,
just like you said it should be.
We'll both forget the breeze,
most of the time.
And so it is,
the colder water.
The blower's daughter,
the pupil in denial.
i can't take my eyes of you.

Did I say that I loathe you?
Did I say that I want to
leave it all behind?
I can't take my mind of you.
my mind...
'til I find somebody new

Halo

2009-10-04T13:10:00.004+02:00

Remember those walls

I built Well baby they're tumbling down

And they didn't even put up a fight

They didn't even make a sound

I found a way to let you in

But I never really had a doubt

Standing in the light of your halo
I've got my angel now

It's like I've been awakened

Every rule I had you breakin'

It's the risk that I'm takin'

I ain't never gonna shut you out

Everywhere I'm looking now

I'm surrounded by your embrace

Baby I can see you halo
You know you're my saving grace

You're everything I need and more

It's written all over you face

Baby I can feel your halo

Pray it won't hide away (#)

(I can feel your halo... halo...) halo

(I can see your) halo... (halo...) halo

(I can feel your) halo... (halo...) halo

(I can see your) halo... (halo...) halo... uhoo

Hit me like a ray of sun
Burning through my darkest nights

You're the only one that I want
Think I'm addicted to your light

I swore I'd never fall again

But this don't even feel like fallin'

Gravity can't forget

To pull me back to the ground again

It's like I've been awakened

Every rule I had you breakin'

It's the risk that I'm takin'

I ain't never gonna shut you out

Everywhere I'm looking now

I'm surrounded by your embrace

Baby I can see you halo
You know you're my saving grace
You're everything I need and more

It's written all over you face

Baby I can feel your halo

Pray it won't hide away (#)

(I can feel your halo... halo...) halo

(I can see your) halo... (halo...) halo

(I can feel your) halo... (halo...) halo

(I can see your) halo... (halo...) halo

Inevitable

2009-10-04T12:56:00.004+02:00

Si es cuestión de confesar
no sé preparar café,
y no entiendo de fútbol,
creo que alguna vez fui infiel,
juego mal hasta el parqués
y jamás uso reloj.
Y para ser más franca
nadie piensa en ti como lo hago yo
aunque te dé lo mismo.

Si es cuestión de confesar
nunca duermo antes de diez
ni me baño los domingos.
La verdad es que también
lloro una vez al mes,
sobretodo cuando hay frío.
Conmigo nada es fácil
ya debes saber,
me conoces bien,
y sin ti es todo tan aburrido.

El cielo está cansado ya de ver la lluvia caer,
y cada día que pasa es uno más parecido a ayer.
No en cuentro forma alguna de olvidarte porque
seguir amándote es inevitable.

Siempre super que es mejor,
cuando hay que hablar de dos,
empezar por uno mismo.
Ya sabrás la situación,
aquí todo está peor
pero al menos aun respiro.
No tienes que decirlo,
no vas a volver,
te conozco bien.
Ya buscaré que hacer conmigo.

El cielo está cansado ya de ver la lluvia caer,
y cada día que pasa es uno más parecido a ayer.
No en cuentro forma alguna de olvidarte porque
seguir amándote es inevitable.

Siempre supe que es mejor,
cuando hay que hablar de dos,
empezar por uno mismo.

Je ne veux pas travailler - Pink Martini

2009-09-29T18:21:00.001+02:00

Què és la vida?

2009-09-20T11:07:00.003+02:00

Hi ha gent que diu que la vida són dos dies i un d'ells està plovent. No és el meu cas.

Per mi la vida és un curs, un període de temps indeterminat en el que hem de marcar-nos uns objectius i lluitar fins assolir-los, i un cop obtinguts, buscar-ne d'altres que estiguin més amunt.
Aquests objectius t'els busques tu mateix, normalment, però també es pot donar que t'els presenti la vida propia. Tu decideixes si continuar i assolir l'objectiu o rendir-te i passar de tot i escollir un objectiu més assequible al teu nivell.
Poruc si ts dels que decideix pujar solament turons.
Valent si ets dels que puja cims i tot el que se't presenta pel davant.

Jo sóc sincer i reconec que he sigut molt de temps del tipus "jo vaig fent, mentre arribi algun dia a dalt...". Però això ja s'acabat.
A partir d'ara lluitaré per arribar als cims més alts i a les muntanyes més escarpades i difícils de la vida.

Lluitaré per mi.
Lluitaré pel meu futur.
Lluitaré pels meus.
Lluitaré per tu.

Perque al final la lluita sempre té un molt bon gust gratificant.
I he d'aclarir que tot i que ara digui això, no deixo de ser un petit príncep que no s'ha adonat del món que l'embolta i encara es pregunta què fa aquí i com funciona tot. Em costa captar-ho.
Però suposo que algun dia deixaré de ser aquest petit príncep.

One Dove - Antony And The Johnsons

Gran...

2009-09-17T17:12:00.001+02:00

Fer-se gran és això?
Doncs a mi no m'agrada.
Estic fart....

Ira

2009-08-21T13:14:00.002+02:00

Der Hölle Rache kocht in meinem Horzen,
Tod und Verzweiflung flammet um mich her!
Fühlt nicht durch dich Sarastro Todesschmerzen,
so bist du meine Tochter nimmermehr:
verstoBen sei auf ewig, verlassen sei auf ewig,
zertrümmert sei'n auf ewig alle Bande der Natur,
Wenn nicht durch dich Sarastro wird erblassen!-
Hört, hört, hört! Rachegötter -
hört! - der Mutter Schwur!

Holliday...celebrate

2009-08-08T00:59:00.002+02:00

Sinceramente .... si .... estoy feliz

Sincerament ... si ... sóc feliç

(vacances)

tot perfecte

2009-06-29T01:15:00.002+02:00

ja deia jo que tot anava massa bé i que era molt perfecte...
un també ha de viure de i amb ilusions.

Temps i compromisos

2009-06-18T22:54:00.006+02:00

Com pot ser que en un dia el món sigui meravellós

i al dia següent tot s'enfonsi i passi a ser tot fosc?

Com pot ser que en una nit càlida

t'imagini, et pensi, t'estimi...

i al dia següent

t'imagini, et pensi, t'odiï...

Pot ser soc exagerat.

Soc un exagerat.

Però em fa ràbia que t'oblidis dels compromisos

que a mi tambe em fan ilusió.

Soc un exagerat ja ho sé,

i també sé que si fos per tu

no existiria cap aniversari,

ni cap dia assenyalat,

ni cap record que recordar.

Tan sols el futur,

el futur que ni tan sols ell mateix sap on anirà.

I ja ens està bé apareixer algun cop pel present

per saber que encara hi som aquí,

i amb ells, amb tots.

La qüestió és viure del que sens planta davant nostre

en un moment determinat

sense pensar gaire.

Anar a cel descobert. Plogui, nevi o faci sol.

Planejar?? què és això?

anar a contracorrent i sense rellotge.

Això és el que t'agrada. Això és el que vols.

I jo? jo he d'anar amb l'agenda i el rellotge en mà

Ja perdo massa temps planejant les coses

com per que després tot s'en vagi per la borda.

Ne me quitte pas

2009-05-11T16:41:00.009+02:00

No em deixis

És necessari oblidar

Tot pot oblidar-se

Que ja se'n va

Oblidar l'època

dels malentesos

i del temps perdut

A saber com

oblidar aquestes hores

que van matar a vegades

a cops de perquès

el cor de la felicitat

No em deixis

Jo t'oferiré

les perles de la pluja

vingudes de països

on no plou

Cavaré la terra

fins després de la meva mort

per cobrir el teu cos

d'or i de llum

Faré un país

on l'amor serà rei

on l'amor serà llei

on tu seràs reina

No em diexis

No em deixis

Inventaré

paraules absurdes

que tu comprendràs

Et parlaré

d'aquells amants d'allà

que van veure dos cops

cremar els seus cors

La história d'aquell rei

mort per no haver-te

trobat.

No em deixis

S'ha vist sovint fer foc

en el vell volcà quan un el creia massa vell

Resulta de les terres cremades

donen més blat

que el millor abril

i quan arriba la tarda

per a que el cel flamegi

és necessari que el vermell i el negre no es barregin.

No em deixis

No ploraré més

no parlaré més

M'amagaré allà

per mirar-te

ballar i somriure

Arribar a ser

l'ombra de la teva ombra

l'ombra de la teva mà

l'ombra del teu gos.

No em deixis

Ne me quite pas - Jaques Brel

I'm a fool to want you...

2009-05-08T18:57:00.009+02:00

Abril , 2009.

La maison francesa de aute-couture, Chanel, se ve envuelta de en su propia memoria histórica.
El 22 del mismo mes se estrenó, en Francia, la película "Coco avant Chanel", que relata la vida de su creadora Gabrielle Chanel.
Después de muchísimos rumores sobre quien estaría en el papel de la modista (se rumoreaba que Kate Moss sería la afortunada), Audrey Tautou fue la elegida.

Por coincidencia, o no, el estreno de la película de la diseñadora que fundó el gran imperio Chanel coincidió también con el estreno mundial por Internet del nuevo anuncio de su perfume más glamouroso: Chanel nº5.

Este nuevo spot, dirigido por Jean Pierre Jeunet, consiste en un film de más de dos minutos donde se pueden percibir las fragancias de las casualidades de la vida, de las decepciones y de las ansiedades que nos provoca. Éste se basa en el aroma tan característico del permufe el cual invade por completo toda la esencia del spot, de los decorados, los protagonistas, los gestos, las miradas...un aroma tierno, acaramelado, melancólico y difícil de olvidar.
Además de estrenar director de film, Chanel ha encontrado una nueva musa que, casualidad o no, es Audrey Tautou.

El anuncio nos muestra una nueva femme Chanel, esta vez más joven y desenfadada. Una mujer no tan glamourosa, como pudo ser Nicole Kidman en su momento, pero mucho más chic i decidida, viajera y aventurera. Una mujer más real que busca el amor a través de las casualidades que le muestra la vida.

La escena la comparte con el modelo Travis Davenport, el cual quedó finalista en los castings de selección y fue la misma Audrey quien le escogió para ser su pareja en el film.
El director explica que el perfil de hombre que se buscaba era un hombre joven, tierno, de pasión contenida y con un toque fresco de feminidad.

Su banda sonora es la canción "I'm a fool to want you" de Billie Holiday.

"En un moment inconcret,
el desig pel teu cos,
per la teva olor.
El flaire em deixa extenuat
i la música del moment, captivat.
Et busco però no et trobo
fins que...una foto...un record.
Els teus ulls em rescaten de la foscor
i el teu flaire em torna a donar
esperança i vida."

Im A Fool To Want You - Billie Holliday

roses en pena

2009-04-26T12:47:00.002+02:00

com un ram de roses negres

que expressen el dolor i la tristessa

d'una ànima que camina en pena

Sant Jordi

2009-04-24T15:02:00.005+02:00

I Sant Jordi ja se'n va
deixant-me un bon sabor.

Dues roses farmaceutiques m'han caigut,
sense oblidar-me del llibre que em farà plorar,
ni de la galeta dragoniana que ha sortit volant cap a la seva cova.

Però el més important és que per fi,
he tingut un Sant Jordi ple de significat.
Ple de la raó propia per la que s'oloren roses i es llegeixen llibres.

Soc sincer:
Soc un boig enamorat.

abrázame

2009-04-20T13:17:00.003+02:00

abrazo

abraçada

accolade

hug

abraço

umarmung

dakishimeru

...

http://www.pedroalmodovar.es/

The visitor

2009-04-14T16:45:00.009+02:00

Un missatge simple i concís...

jo també (em) menteixo

Mare, no t'amoïnis

2009-04-09T00:23:00.003+02:00

Hola mare,

són les 00.26 del dimecres de setmana santa. M'acabes de cridar que vagi ja cap al llit, que és molt tard i que demà m'he d'aixecar d'hora perquè he de fer moltes coses i, segons jo, mai tinc temps per fer-les totes.
Però no tinc ganes de marxar, encara que soc conscient que no duraré gaire estona més aquí plantat.
Però si me'n vaig tindré la sensació que desconecto. I no vull.

Mentre el papa dormia i tu miraves les teves sèries preferides a la televisió del menjador, jo he estat emocionant-me durant dues hores. Dues hores ben maques que sempre recordaré pel seu significat, per la petita experiència a la qual estan relacionades.
Però no et preocupis mare, que jo estic bé. Tan sols me conmogut i ha començat a parlar l'emoció.

No ta passat mai que una persona que ja no està al teu costat t'ha deixat frases, imatges, músiques o pel·lícules amb les que pots recordar-la perfectament?
Avui he vist una d'aquestes petites coses que m'han fet recordar una gran persona i un gran moment que va otorgar-me per viure'l al seu costat.

Mare, no t'amoïnis, tan sols he vist una pel·lícula.

PD. I a tu ... t'estimo

Kleiner Prinz

Concert CorFarmàcia al AXA Winterthur

2009-04-06T13:03:00.001+02:00

Pardalets del cel

2009-04-02T13:16:00.002+02:00

Els pardals ja ho tenen això. Volen, venen, marxen.....

[...].

Però no deixis de mirar el cel, perquè hi ha més ocells que continuament volen sobre els nostres caps.
Ocells que van i venen, i ocells que venen i es queden....

Ets un bitxejoo!!

2009-04-01T16:44:00.001+02:00

Avui ja és dimecres. Sóc a Farmàcia sense fer gaire res, per no dir que solament miro blogs, les actualitzacions del Facebook i el meu gmail amb l'esperança de que algú es motivi i enviï correus elecetronics a tort i a dret.
Però he de pensar que això és rutina, i aquesta setmana hi ha exàmen de Llengua Escrita, del Diccionari de mots que es confonen (si del que la Laia encara no l'ha començat segurament...xD).

Estic aprenent molt amb aquetsa assigntura, fins i tot m'estic plantejant de informar-me sobre com poder obtenir el títol D de Català... m'interessa saber sobre les meves coses diàries.
Tant és així que gràcies a tu i a aquesta ssignatura sempre m'enrrecordaré de dos mots.

Però, perquè?
Tu sempre m'anomenes "bitxo", fent referencia al "bicho" castellà.
I em fa gràcia que fins fa uns dies no sapigués que "bitxo" en català també existeix!!

Un "bitxo" o "vitxo" (pot ser de les dues maneres) és el nom d'un pebrot picant. Mentre que si ens referim a insecte haurem de dir la paraula "cuca".

Sé que no és gaire interessant però em fa gràcia que cada cop que em truques em diguis pebrot picant...

Píntame angelitos negros...

2009-03-30T21:41:00.000+02:00

¡Ah mundo! La Negra Juana,

¡la mano que le pasó!

Se le murió su negrito,

sí señor.

—Ay, compadrito del alma,

¡tan sano que estaba el negro!

Yo no le acataba el pliegue,

yo no le acataba el hueso;

como yo me enflaquecía,

lo medía con mi cuerpo,

se me iba poniendo flaco

como yo me iba poniendo.

Se me murió mi negrito;

Dios lo tendrá dispuesto;

ya lo tendrá colocao

como angelito del Cielo.

—Desengáñese, comadre,

que no hay angelitos negros.

Pintor de santos de alcoba,

pintor sin tierra en el pecho,

que cuando pintas tus santos

no te acuerdas de tu pueblo,

que cuando pintas tus Vírgenes

pintas angelitos bellos,

pero nunca te acordaste

de pintar un ángel negro.

Pintor nacido en mi tierra,

con el pincel extranjero,

pintor que sigues el rumbo

de tantos pintores viejos,

aunque la Virgen sea blanca,

píntame angelitos negros.

No hay pintor que pintara

angelitos de mi pueblo.

Yo quiero angelitos blancos

con angelitos morenos.

Ángel de buena familia

no basta para mi cielo.

Si queda un pintor de santos,

si queda un pintor de cielos,

que haga el cielo de mi tierra,

con los tonos de mi pueblo,

con su ángel de perla fina,

con su ángel de medio pelo,

con sus ángeles catires,

con sus ángeles morenos,

con sus angelitos blancos,

con sus angelitos indios,

con sus angelitos negros,

que vayan comiendo mango

por las barriadas del cielo.

Si al cielo voy algún día,

tengo que hallarte en el cielo,

angelitico del diablo,

serafín cucurusero.

Si sabes pintar tu tierra,

así has de pintar tu cielo,

con su sol que tuesta blancos,

con su sol que suda negros,

porque para eso lo tienes

calientito y de los buenos.

Aunque la Virgen sea blanca,

píntame angelitos negros.

No hay una iglesia de rumbo,

no hay una iglesia de pueblo,

donde hayan dejado entrar

al cuadro angelitos negros.

Y entonces, ¿adónde van,

angelitos de mi pueblo,

zamuritos de Guaribe,

torditos de Barlovento?

Pintor que pintas tu tierra,

si quieres pintar tu cielo,

cuando pintas angelitos

acuérdate de tu pueblo

y al lado del ángel rubio

y junto al ángel trigueño,

aunque la Virgen sea blanca,

píntame angelitos negros.

Machado

2009-03-26T19:49:00.000+01:00

¿Para que llamar caminos a los surcos del azar?

Nuestras horas son minutos
cuando esperamos saber,
y siglos cuando sabemos
lo que se puede aprender.

En preguntar lo que sabes
el tiempo no has de perder...
y a preguntas sin respuesta
¿quien te podrá responder?

El que espera desespera,
dice la voz popular.
¡Qué verdad tan verdadera!
La verdad es lo que es,
y sigue siendo verdad
aunque se piense al revés.

Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre la mar

- Nuestro español bosteza.
¿Es hambre?¿sueño?¿hastío?
Doctor, ¿tendrá el estómago vacío?
-El vacío es más bien en la cabeza.

Fragments de PROVERBIOS Y CANTARES - A. MACHADO

Morritos??...

2009-03-17T22:03:00.000+01:00

Llardó: m gastr chicharrón

Chicharrón: s.m. 1 Residuo de la manteca de algunos animales, esp. del cerdo, una vez que ha sido derretida. 2 En zonas del español meridional, corteza de cerdo. pl. 3 Fiambre formado por trozos de carne de distintas partes del cerdo en moldes.

Morritos: nada en relación con las posteriores definiciones.

Morritus: traducción al catalán de la palabra anterior. Tampoco significa nada.

Es una pena que empresarios, se supone que competentes i con unos estudios superiores, es decir con algo de sentido común, empleen la palabra "morritos" en la etiqueta de un producto que se comercializa en el mercado.
Por varias razones:

1. La palabra escogida pertenece a la variedad vulgar y/o coloquial del español. Esta variante de la palabra, por lo tanto, no es la correcta para utilizarla en las etiquetas del podructo ya que, por el simple hecho de presentarlo públicamente, deberia utilizarse su variante estándar más culta: "chicharrones" en vez de "morritos".

2. Según la etiqueta del producto en qüestión, el producto sólo se comercializa en mercado catalán. La etiqueta está totalmente escrita en la lengua materna de esta tierra menos el nombre del producto. Eso quiere decir que además de poner en el etiquetado una palabra incoherente en relación a su significado y lo que se vende al consumidor, la palabra en si no está en la lengua adecuada.

Si puediera colgar una foto del envase, lo haría. Y si supiera donde poder enviar una carta al empresario advirtiéndole de su error en el etiquetado, también lo haria.
Es una pena que gente competente como este personaje, no sepan la importáncia y el valor de las palabras en su lengua materna (supuestamente el castellano) ni lo esencial que puede llegar a ser la variedad lingüística en la qual uno se dirige a su público (en este caso consumidores).
También es algo que no puedo llegar a comprender que comercializandose sólo en la comunidad catalana, tenga el nombre en castellano.
Gente que sin quererlo, o no, se vuelve incompetente.

El català

2009-03-05T22:26:00.000+01:00

El català recula a favor del castellà i d’altres llengües
- Els parlants d'idiomes estrangers s'han duplicat a Barcelona.
- És d'ús habitual per al 39% dels barcelonins, davant el 57% que opta pel castellà.

El castellà i les llengües estrangeres avancen a la ciutat de Barcelona, mentre retrocedeix l'ús del català. El 39% dels barcelonins tenen el català com a idioma habitual, davant el 57% que utilitzen el castellà primer.

La diferència, ara de 18 punts, era de només 8 punts fa 5 anys. Són dades de l'Enquesta de Serveis Municipals 2008, que constata que les llengües estrangeres són habituals en el 3,5% de la població, el doble que fa mitja dècada. [...]

«Això demostra que el castellà és la llengua d'incorporació dels immigrants i que els mecanismes d'integració lingüística no funcionen correctament», explica el director de la Xarxa Cruscat- Institut d'Estudis Catalans, F. Xavier Vila i Moreno. «A les feines el català hauria de ser un requisit, no un mèrit. A més, es carrega tot l'esforç en el sistema educatiu, que obté bons resultats. Però si després tots els mitjans de comunicació estan en castellà...», es lamenta.

Només es parla més català que castellà a l'Eixample, Sarrià i Gràcia. A Nou Bar-ris, el castellà és la llengua d'ús habitual per al 78% dels ciutadans. I el 14,1% dels veïns de Ciutat Vella no tenen com a llengua pròpia ni el català ni tampoc el castellà.

M'amoïno ... crec que començo a ser una mica més conscient del que passa en el meu país i en la meva comunitat.
Com pot ser que essent en la capital de Catalunya més de la meitat de la seva població parli el castellà i un altre tant %, molt més baix, parli la llengua catalana?
Amb aquesta pregunta no vull donar a entendre que el meu posicionament sigui total pel català. El que defenso és un absolut bilingüisme entre les dues llengües. Totes dues haurien de tenir el mateix nombre de parlants (o al menys un nombre molt aproximat), els mateixos drets i els mateixos deures.
El castellà s'imposa com a lingua franca a la península, fet que fa que el català (i totes les altres llengües del territori com el gallec i el basc) retrocedeixi en nombre de parlants. I a conseqüència d'aquesta recessió, el govern crea unes lleis per solventar aquest problema. Lleis que a ulls d'altres es veuen com a lleis amenassadores i separatistes de l'Estat.
Com pot ser que en un món on es vol la diversitat de cultures es defensi que el català s'està menjant el castellà? Sabent que el castellà és la 4a o la 5a llengua més parlada en el món!
Prepareu-vos companys, que estem tornant a èpoques passades.

Vull escriure't

2009-02-19T23:44:00.000+01:00

Vull escriure't paraules ben boniques però després d'haver llegit l'escrit que li vas dedicar a l'Andrea, me quedat ben desconcertat.
Jo solament conec l'Àlex barceloní, no tinc consciència de l'Àlex vienès, i per tan no puc comparar-los. M'és impossible.Tot i així m'has parlat de Wien com la ciutat dels teus somnis, del teu món més íntim, de la teva felicitat per les terres més cultes. Quan hi parles, la cara se t'ilumina, els teus ulls se t'omplen d'alegria i les teves dents surten a lluir-se pels carrers. Les teves paraules són totes cordials i magnífiques davant de Wien i la seva gent, els seus carrers i les seves maneres de fer i estar.

Suposo que sí, que la ciutat que jo idolatro i per la qual mataria per poder viure entre els seus carrers i la seva gent, a tu se't queda petita. Tan petita que t'escanya i no et deixa respirar. La seva gent et cansa, les seves maneres de fer et semblen grolleres i de poca monta, els seus carrers bruts i massa col·lapsats, el seu aire massa massificat...
De vegades, sóc sincer, t'ho noto. Però no et noto trist, sinó que aquesta tristesa és la conseqüència de diverses causes: el teu esgotament pel dia a dia, el teu mal humor amb segons quines persones i quines situacions. El teu empresonament et capfica, et preocupa, i això, t'entristeix.
T'entristeix perquè veus la teva vida anterior, la teva vida a la ciutat de la música, la teva vida a la ciutat dels teus somnis... i veus que era diferent, que eres lliure i res de la ciutat et perseguia ni t'obligava a res. Em suposo que erets molt més feliç que essent aquí a Barcino.

Em fa mal dir-ho, però tots dos sabem que el teu futur no està aquí.
Ara per ara no pots començar una nova vida allà, són massa calers i sensacions fortes.
Però també sabem que si tinguessis l'oportunitat, o més aviat quan se't presenti, tu marxaràs.
I deixaràs Barcelona al teu passat com la ciutat de la teva infancia, com la ciutat dels bons records de quan erets jove, com la ciutat gris que et feia posar trist quan vas tornar de Wien.

Jo vull que tu siguis feliç!!
I sóc molt conscient que amb mi ja ho estàs de content i et sents estimat.
Però, i Barcelona?
Ella no et fa gaire feliç, i no m'ho pots negar. Li dius a l'Andrea, a la teva amiga, a la teva còmplice...
Jo vull que et quedis, però també vull que marxis, i siguis feliç, i siguis lliure!!....
... com el teu país ho serà algun dia ...

merci laieta!!!! :D

2009-02-09T14:45:00.000+01:00

dilluns, 26 / gener / 2009

evidentment no estic davant la pantalla de l'ordinador. he deixat el blog programadet pq carregui el text a aquesta hora després et felicitaré però primer deixa que et renyique fas anys nen, i en fas 19. i Estàs de puta mare i sigues sincer...no et pots queixar gaire. I si vols et dono tants motius com em demanis per estar feliç, però aquí només te'n dic un... PER TU. ni per la gent que t'envolta, ni pq hi ha gent que ho té molt pitjor, ni per res més que per tu. només per tu, perquè són 19 anys de la TEVA VIDA així que no em val cap frase de l'estil "vull que passi rapidet", perquè la vida s'ha de viure i més val fer-ho de bon humor!així que ja saps... "usa protector solar"ara si... FELICITATS!

Dormu així...

2009-01-22T12:04:00.000+01:00

Jo dormu en posició FETAL

"Este muchacho es vulnerable y sensible.
Después de todo, está cuidándose el corazón, en esa pose.
Y quizás hasta se agarre de una almohada para darse más seguridad.
Como tal, necesita asegurarse de que sus sentimientos son recíprocos antes de entregarse por completo.
Habrá que ser cuidadosas y demostrativas."

protector solar...

2009-01-21T23:33:00.000+01:00

Señoras y señores, usen protector solar.

Si pudiera ofrecerles sólo un consejo para el futuro seria este: usen protector solar.

Los cientificos han comprobado los beneficios a largo plazo del protector solar mientras que los consejos que les voy a dar no tienen ninguna base confiable y se basan únicamente en mi propia experiencia.

He aquí mis consejos:

Disfruta de la fuerza y la belleza de tu juventud. No me hagas caso. Nunca entenderás la fuerza y la belleza de tu juventud hasta que se te haya marchitado. Pero creeme, dentro de 20 años cuando en fotos te veas a ti mismo comprenderás, de una forma que no puedes comprender ahora cuantas pasibilidades tenías ante ti y lo guapo que eras en realidad. No estás tan gordo como te imaginas.

No te preocupes por el futuro. O preocupate, abiendo que preocuparse es tan efectivo como tratar de resolver una ecuación de álgebra masticando chicle. Lo que si es cierto es que los problemas que realmente tienen importancia en la vida, son aquellos que nunca pasaron por su mente de esos que te sorprenden a las cuatro de la tarde de un martes cualquiera.

Todos los días haz algo que temas.

Canta.

No juegues con los sentimientos de los demás. No toleres que la gente jugue con los tuyos.

Relájate.

No pierdas el tiempo sintiendo celos.

A veces se gana y a veces se pierde. La competencia es larga y al final solo compites contre ti mismo.

Recuerda los elogios que recibas. Olvida los insultos.

Guarda tus cartas de amor.

Bota los viejos extractos bancarios.

Estirate.

No te sientas culpable si no sabes muy ien que quieres de la vida. Las personas más interesantes que he conocido no sabían que hacer con su vida cuando tenian 22 años. Es más, algunas de las personas más intersantes que conozco tampoco lo sabían a los 40.

Toma mucho calcio.

Cuida tus rodillas sentirás la falta que te hacen cuando te falten.

Quizás te cases, quizás no.

Quizás tengas hijos, quizás no.

Quizás te divorcies a los 40. Quizás bailes el vals en tu 75º aniversario de bodas.

Hagas lo que hagas no te enorgullezcas ni te critiques demasiado. Siempre optarás por una cosa u otra como todos los demás.

Disfruta de tu cuerpo. Aprovechalo de todas las formas que puedas. No le tengas miedo ni te preocupes de lo que piensen los demás porque es el mejor instrumento que tendrás jamás.

Baila. Aunque tengas que hacerlo en la sala de tu casa.

Lee las instrucciones aunque no las sigas.

No leas revistas de belleza para lo único que sirven es para hacerte sentir feo. [...]

http://www.youtube.com/watch?v=YDRId6QmNTA

mi realidad...(el khaos)

2009-01-21T22:53:00.000+01:00

La única realidad es tu realidad

y será lo que tu seas capaz de ver

hacia belen va...(8)

2009-01-17T23:32:00.000+01:00

Que fea!! Es para que vayas a belen, o que?

És Betlehem ¬¬

PD: Betelehem!!! a no!!

- Alberto Baena & Laia Nonell -

sillas -más (i)racionalismo-

2009-01-17T23:27:00.001+01:00

niño, si quieres sentarte montate la silla!!

- Laia Nonell -

Esto no se toca - IKEA

racionalisme...

2009-01-17T23:19:00.000+01:00

Ay....com m'agrada el racionalisme!!!

...

ay que pijo que m'ha quedat això, no?¿ XD

- Laia Nonell -

tarde de domingo

2009-01-06T19:15:00.000+01:00

tarde de domingo

llueve

hace frio

esta oscuro

quiero salir

no puedo

quiero salir

no vienes

quiero salir

me quedo en casa

sueño no

tele no

mobil no

solo tu...

no vienes

me agobio

no hago nada

me giro

no veo nada

libro?

peli?

nada

mierdas no por favor

acumulo acumulo acumulo acumulo...

exploto

pozo sin fondo...

2008-12-23T00:43:00.000+01:00

He descubierto que mis ojos

son un pozo sin fondo

donde cada vez que pienso demasiado,

rebosan lágrimas bañadas en pena

i teñidas de amargura.

Lloro,

lloro sin motivo alguno,

o almenos eso creo.

Me cambia la cara,

y mis ojos se inyectan de rojo.

Se me desencaja el cuerpo,

se me rompe el corazon

y se me anulan las palabras.

[...]

no... ese no soy yo...

aunque penseis que en algun rincon,

eso,

se almacena en mi interior.

...Soc el mateix ara que unes linies més amunt...

i continua...pero solament dues persones saben el que he arribat a posar.
Una soc jo.

L'altre el meu confident.

sort és el que he tingut...

2008-12-21T22:36:00.002+01:00

QUE TINGUEM SORT

Si em dius adéu,

vull que el dia sigui net i clar,

que cap ocell

trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort

i que trobis el que t'ha mancat

en mi.

Si em dius "et vull",

que el sol faci el dia molt més llarg,

i així, robar

temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,

que trobem tot el que ens va mancar

ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar

el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.

Què demà mancarà el fruit de cada pas;

per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,

no demanis un camí planer,

ni estels d'argent,

ni un demà ple de promeses, sols

un poc de sort,

i que la vida ens doni un camí

ben llarg.

Que tinguem sort - Lluis Llach

Amy, amy, amy...

2008-12-15T22:04:00.001+01:00

AMY WINEHOUSE

La cantante inglesa de 25 años con dos discos en el mercado (Frank-2003 y Back to Black-2007) con una larga tirada, han sido los causantes de que Amy haya podido saborear el gusto del éxito.

A partir de su llegada a la cumbre en el 2007 con su single "Rehab", Amy empezaba a dejar ver más su vida privada y empezaron a surgir rumores de que se drogaba y bebía.

Cada vez era algo más evidente: Amy se drogaba "disimuladamente" en sus propios conciertos delante del público que había comprado una entrada para poder verla, los paparazzis la captaban en sus momentos más embarazosos dando a conocer a una nueva Amy que el mundo no conocía. El embrollo más sonado de la cantante no fue otro que la pelea que mantuvo con su novio del momento hasta bien entrada la madrugada. La policía tubo que intervenir para separarlos y las resultados en los dos fueron bastante evidentes.

Más tarde, Amy confesó públicamente que era drogadicta (fuma crack) y tenía problemas con el alcohol, problemas aun vigentes en la vida de la cantante. A partir de entonces su popularidad aun ascendió más, pero su vida privada comenzaba a reflejarse y ha afectar a su vida pública y profesional.

Además de todos los problemas que se ha creado, se dice que Amy padece de anorexia nerviosa y de muchas otras enfermedades provocadas por la ingesta excesiva de drogas y alcohol.

Amy en el 2007 (izquierda) i en hace unos meses (derecha), exactamente en abril saliendo de la grabación de su próximo disco. Se rumorea que en seis meses solo ha podido grabar 2 canciones para su nuevo album.

Teach me tonight - Amy Winehouse

No tengo...

2008-12-10T23:12:00.000+01:00

... ESTRES!!!!

...Porque todo vale dinero??

sin pasta y sin curro (nunca e tenido:D)

Agenda!!

2008-12-07T16:41:00.000+01:00

Tinc l'agenda una mica plena de tu...

Dilluns 8... Festa (podríem quedar...ja el trucaré)
Dimarts 9... Ocupació continua: NO CLASSE

Dimecres 10... entrega treball Castellà / Assaig coral amb tu

Dijous 11... ocupació?¿

Divendres 12... ocupació?¿

Dissabte 13... Teatre Goya (HISTORY BOYS) amb tu

Diumenge 14...

Dilluns 15... Educadores al clínic a les 13hores

Dimarts 16...

Dimecres 17... Assaig coral amb tu

Dijous 18...

Divendres 19...

Dissabte 20... Posta de sol

Diumenge 21... Posta de sol

Dilluns 22...

Dimarts 23... Vacances nadal

Dimecres 24... Nadal amb la família

Dijous 25... nadal amb tu (FESTA DEL VI)

i continua...

danger for breakfast...

2008-12-07T15:56:00.000+01:00

El día en que lo nuestro se acabe

mi mundo se derrumbará

y mis lagrimas recorreran mis mejillas

bañadas en sangre y mezcladas

con pena, rabia y dolor.

Llámame catastrofista, pero...

"nuestra relación durará lo que tenga que durar"

...sabor amargo me dejó en los labios

cuando justo antes me besabas con una dulzura inigualable.

Es una realidad que hay que afrontar,

que las parejas se acaban y el amor se deja pasar.

Pero yo se que lo nuestro podrá aguantar

aunque miles de razones nos puedan separar.

Hoy me es dificil escribir.

Las palabras se resisten a salir.

Pero en mi cabeza los pensamientos no paran de fluir,

y es así como yo deseo pensarte a ti.

Con un sin parar de "va i vienes" que me azotan lo que pienso.

Porque ante todas las cosas,

estás tu.

I siempre lo estarás.

I espero el dia en que lo pueda gritar sin temor a nada,

con una seguridad que me envuelva a mi,

que te envuelva a ti.

Prefiero no leer todo lo que llevo escrito,

porque lo borraria sin más,

sin darte la oportunidad de mostrarte, desastrosamente,

lo que llego a pensar.

Tan solo quiero decirte que yo te quiero

igual que tu me quieres a mi.

Pero sufro cuando me doy cuenta de que no me amas,

Me dejaría mi ser

por tal de poder estar contigo.

No lo interpretes mal pero solo quiero desaogarme

ya que no tengo a una laia justo a mi lado en estos momentos.

Me gustaria que lo vieras como que yo veo el peligro de nuestro amor,

y que a pesar de tener algo de miedo en algunos momentos,

quiero seguir contigo hacia delante,

hasta donde la vida nos separe.

Y lo más bonito y intrigante de todo

es que no sabemos hasta cuando será ese donde.

Pero me gusta el riesgo y espero poderlo vivir contigo eternamente.

"I need danger for breakfast"

que tinguis un molt bon dia...

2008-12-06T15:54:00.000+01:00

Felicitats amor!!!

Espero que passis un molt bon dia

i que no et recordin gaire que ja son un bon número de primaveres viscudes!!

felicitats

don Magnifico

2008-12-06T15:43:00.000+01:00

Noi Don Magnifico..

Questo in majuscole.

Bestie! Majuscole!

Bravi! Così.

Noi Don Magnifico,

duca e barone

dell'antichissimo

Montefiascone;

grand'intendente,

gran presidente,

con gli altri titoli,

con venti et cetera,

di nostra propria

autorità,

riceva l'ordine,

chi leggerà:

Di più nom mescere

per annni quindici,

nel vino amabile

d'acqua una gocciola,

alias capiteur

et stranguletur.

Perch`q et cetera,

laonde et cetera,

nell'anno et cetera,

barone et cetera.

u make me feel so young...

2008-11-30T22:48:00.001+01:00

You make me feel so young

You make me feel so spring has sprung

and every time I see you grin

I'm such a happy individual

The moment that you speak

I want to go and play hide-and-seek

I want to go and bounce the moon

Just like a toy balloon

You and I, are just like a couple of tots

Running across the meadow

Picking up lots of forget-me-nots

You make me feel so young

You make me feel there are songs to be sung

Bells to be rung, and a wonderful fling to be flung

And even when I'm old and gray

I'm gonna feel the way I do today

'Cause you make me feel so young

You Make MMe Feel so Young - Frank Sinatra

22 de Novembre...

2008-11-23T22:11:00.000+01:00

Ahir vas fer-me descobrir llocs tan magics i especials,

que ni tan sols el meu cap,

se'ls ha pogut imaginar durant tota la meva curta vida.

Encara això, l'ambient tèrbol cada cop era més fosc,

fins que l'aire es va tallar

i de les seves ferides

va esquitxar-nos de sang les nostres cares.

No vas soportar-ho.

No vaig soportar-ho.

Tots dos ens "odiavem", i a la vegada...ens estimavem...

El dolor i la rabia van decreixer,

i la culpa (jo) i la preocupació (tu) van sorgir.

- no t'has de preocupar - et deia...

i tu, m'oferies la teva mà, el teu braç i el teu amor!!

i jo...el menyspreava clavant-li punyalades d'humor glaçat

que ni tan sols jo coneixia el seu origen.

Ara em penedeixo d'haver-me rigut de les teves accions,

de ser tan fred en aquells moments amb tu,

de ser tan nen ... de ser tan idiota...

i tot i així, em vas comprendre i vas recolzar-me

... i vam dormir-nos als seients del davant, sense cap roba, sense cap preocupació...

solament els nostres cossos, els nostres cors, el meu "t'estimo" i el teu, mut.

busca...

2008-11-23T11:47:00.000+01:00

Busca i trobaràs...

http://www.bdebarna.net/v2_/index.php

petooo...

2008-11-16T15:05:00.000+01:00

Gracias por la noche que me has echo pasar

te quiero

Canigou

2008-10-21T23:25:00.000+02:00

Hacia buen tiempo. aunque el cielo a las 7 de la mañana aun no se habia despertado.
Hacía frío, pero enseguida entramos en calor.
El camino, eterno y largo.
La subida, dura.
La llegada, reconfortante.
La bajada, frustrante.

Demasiado camino hice al andar.
Mis piernas dejaron de existir para pasar a ser un foco potente de dolor y malestar.

Aun así llegué. Y no dejé de pensar en ti.

encara no he trobat la semblança...

2008-10-12T23:27:00.000+02:00

encara no he trobat la semblança...

la cara innocent?

el rinxols d'or?

el preguntar fins a obtenir resposta?

...

bueno...

una sí que he trobat!!!...

...que em sentia sol

i per això vaig decidir marxar a veure què trobava...

i ara que té trobat,

no vull que marxis en la teva avioneta,

no vull tornar a estar sol...

però...espero que cada cop que miris cap al cel,

t'enrrecordis de mi,

que cada cop que miris el sol o la lluna,

t'enrrecordis de mi,

que cada cop que escoltis xiular el vent,

t'enrrecordis de mi...

Abans d'anar-me'n a dormir,

vull dir-te que ho sentu.

Espero que estimar-te "a la meva manera"

no et sapigui a poca cosa.

per a mi, tu,

tu....tu....tu....

jo....jo....jo....

....nosaltres....

t'estimo

No todo...

2008-10-09T22:37:00.000+02:00

No todo es azucar

en esta vida.

Hay momentos dulces,

y otros amargos...

Hay momentos en que desearia

ser menos dulce

y más amargo.

medidas...

2008-10-09T22:14:00.001+02:00

Cuanto mide un rollo de papel higienico?¿

Pregunta un tanto estraña pero questionable...

la respuesta....

entre 30, 70 i 90 metros

Azucaritos

2008-10-09T22:09:00.000+02:00

Porfavor,

no dejeis nunca de endulzarme

la vida.

Espero que nunca dejeis de ser mis azucaritos!!!

os kiero

y os deseo lo mejor

...

2008-09-27T00:38:00.000+02:00

sin nada que decir

y demasiadas cosas en las que pensar

mensaje oculto

2008-08-26T15:33:00.000+02:00

Així són les nostres vides, de vidre, fràgils per un costat i impenetrables per l'altre.

La meva és plena d'un vi fet amb molt de temps i il·lusió. El teu vi és perfumat, alegre i viu.

S'està tan bé frec a frec amb la teva copa, em ve tan de gust el teu vi...i malgrat tot no veig per on poden mesclar-se les nostres dues essències sense esmicolar el vidre.

Però s'està bé frec a frec amb tu. I aquí em vull quedar de moment, si tu m'hi vols.

La vertadera història del llapis blau

2008-08-23T19:43:00.000+02:00

Quan va obrir la capsa i va anar resseguint la varietat de colors va aturar-se en un espai buit que corresponia a un llapis de color blau, d’aquells blaus que no saps si dir-ne fosc o clar i que amb poca llum fins i tot podries confondre per un verd indefinit

On era el llapis? Per què havia desaparegut trencant la perfecció cromàtica del conjunt?

Potser havia caigut a les mans de Picasso en plena Època Blava i ara es trobava repartit entre esbossos que a la vegada estaven repartits per museus, galeries d’art i col·leccions privades d’arreu del món. I en obres encara desconegudes que d’aquí uns anys valdrien milions i serien admirades per ulls d’infinits colors que s’aturarien després d’hores i hores de rebre imatges a gran velocitat gairebé sense adonar-se’n.

O havia estat l’arma d’un crim passional amagada amb presses. Un moment tens en augment, un crit, un cop, un llapis punxegut que es clava al coll encertant la vena, una mina blava en un mar de sang vermella i un últim sospir. Després llàgrimes i una fugida silenciosa amb el llapis a la butxaca. Després llençat a qualsevol lloc o exhaurit cruelment, fent-li punta amb morbosa lentitud.

Només havia caigut. Era a dos metres, mig amagat pel sofà. Però ell s’havia apartat de la realitat deixant-se endur per la imaginació i navegant entre històries irreals, i això era massa excitant per pensar en un fet tant senzill com que el seu fill l’havia perdut mentre dibuixava un veler navegant en un mar de color blau, d’aquells blaus que no saps si dir-ne fosc o clar i que amb poca llum fins i tot podries confondre per un verd indefinit.

L’endemà el trobaria la seva dona, però no imaginaria històries perquè estaria preocupada pensant que el nen plorava, que tenia roba per planxar, plats per rentar i llits per fer. I pensaria que ja n’estava cansada i amb el mateix llapis que havia fet somiar al seu marit li trencaria el cor amb una nota breu – marxo – i l’anell al costat. I així aquell blau ja no seria indefinit, sinó que seria una blau fosc, gairebé negre. Negre de solitud i de tristesa

Laia Nonell

esperando...

2008-08-23T00:48:00.000+02:00

Esperando a que me invites

a un café...

y sigo pensando...

2008-08-21T22:05:00.000+02:00

Anoche derramé lágrimas

con almas de amor y tristeza.
La músic que me retumbaba en mi cabeza

sólo me hablaba de ti y

de que ya no estabas a mi lado

esa noche para abrazarme...

Pensu...

2008-08-21T17:19:00.000+02:00

Fa uns dies que me adonat

de que no sé que és l'amor.

Aquests dies he experimentat

unes noves sensacions

en el meu cos...i tu m'has dit

que això no és amor.

Llavors et demanu siusplau

que em curis aquesta malaltia

a base de la teva propia medecina.

Receptam amor en grans quantitats,

i moments de passió tres cops al dia.

Receptam mirades, petons i abraçades

però no coliris que em facin fer més llagrimes

de lo normal.

Revolució

2008-08-19T00:47:00.000+02:00

Si la closca de l'ou no es trenca,

el pollet morirà sense haber nascut.

Nosaltres som el pollet,

l'ou és el món.

Si la closca del món no es trenca,

nosaltres morirem sense haber nascut.

Trenquem la closca del món per revolucionar-lo!

Si la cáscara del huevo no se rompe,

el pollito morirá sin haver nacido

Nosotros somos el pollito,

el huevo es el mundo.

Si la cáscara del mundo no se rompe,

nosotros moriremos sin haver nacido.

Rompamos la cáscara del mundo para revolucionarlo!

temps...

2008-08-18T13:15:00.000+02:00

El tiempo pasa entre mis manos.

Ya no me acuerdo de ti,

posiblemente seas en mi mente

una simple cara desfigurada.

Y dicen que el tiempo lo cura todo...

a mi mas bien me envenena

por no tenerte, y no poder mirarte a los ojos

que me conmueven.

london '08 -dia 3-

2008-08-17T16:14:00.000+02:00

El tercer dia empezó bien, pero tubimos que caminar mucho para poder llegar a la National Gallery. Pasar por el Pall Mall entero hasta llegar a Trafalgar Square. Yo ya tenia lumbago ese dia...y para mi fue un martirio las grandes salas de la Galeria nacional...Todo muy bonito, pero me dolia tanto la espalda k preferia observar los lienzos desde los sofas k abian en el centro de cada departamento..XD

Despues de un largo viaje por las pinturas de los siglos pasados, fuimos a la iglesia de St. Martin and-the-fields, donde tubimos una suerte de campeonato... se celebraba el certamen de concierto del mediodia. Habia un Stainway en medio de la capilla, era algo asombroso...

Decidimos ir a Carnaby Street verla un poco y despues volver para escuchar algo del concierto. Llegamos a Carnaby y compremos la comida de paso en un Pret a Manger, k estaban buenisimas sus ensaladas!!! (recomiendo la de salmon con gambitas.. dioooosSSS!!!!)

El concierto fue una verdadera gozada. pero fue una pena k no nos pudimos kedar todo porque a cierta ora teniamos k estar en el sitio de kedada para irnos a otro lado...Westminster!!

Pude ver el famoso reloj (big ben) y el London eye... me comi el sandwich y la ensalada k aquella era como un pecado original..XD

Pase por Westminster Abbey...the Mall...el palacio de Buckingham...y HarrodS!!

En Harrods me digeron k me pusiera mejor la ochila....k mal.. y k asco de gente dios mio...pero lo mejor es k vi la zona de vestidos de Valentino, y cogi el primero que vi k era feisimoooo pero costaba casi 6.000€... es decir casi un kilo de las pesetas antiguas... flipa colega...XD

Por ultima visita pude sentarme en el cesped verde de Hyde Park....

london '08 -dia 2-

2008-08-16T18:06:00.001+02:00

Pasemos la mañana entre pedazos y pedruscos de antiguos templos griegos, romanos, persas y creo que algo de siria... El British era enorme!!Aunque lo mejor del museo es que hice de mini-guia a mis friends!! estava yo en mi salsa...xD

Despues de... unas dos horas?¿...tres?¿...caminando, salí fuera y...oooh!! un Starbucks justo delante de la entrada del museo!! Corriendo a por un capuccino (clavada!!) y sorpresa la nuestra que el chico que nos atendio tambien era español. Laia me dio a descubrir el Frapuccino de Moka y ahora siempre que puedo me cojo uno... estan deliciosos!! XD

Toda la solemnidad y la buena apareicnia entre las paredes y los jardines del museo... contrastaba muchisimo con el barrio de Candem. Punkarras, Heavyatas y tiendas tan tan raras que su decoracion exterior ya las hacia dignas de ser fotografiadas!!

Pero al ser barrio de no muy buenas vibraciones...para las 5 fuimos hacia el canal de Regent's, que nos llevo a Regent's Park donde por fin, pude sentrame un ratooo!!

Al salir teniamos que ir a nuestro sitiode encuentro, Leicester Square, pero nos desviamos un poquito y fuimos aver Picadilly Circus.

Esa noche tocaba cenar en la zona de Chinatown - Soho. Lacomida.. bueno.. por 6 o 8 Pounds (no macuerdo:S) pues no podias exigir mas...El Soho me encanto, nunca me senti tan bien pusto!! jajaja!!

Soho Nights - The Puppini Sisters

hoy, como otro

2008-08-16T16:58:00.000+02:00

Sólo sé que no sé nada.
El viento, o mejor dicho, el tiempo,
se lo ha llevado todo por su paso.

Hoy, para mi, no es un dia cualquiera.
no comienzo una nueva vida,
ni me cambio de piso
ni nada de eso
pero....estoy...como decirlo?¿...
conmocionado?¿

no lo sé.... me has nublado la mente
y bloqueado las palabras.

london '08 -dia 1-

2008-06-25T15:16:00.000+02:00

Despues de levantarme a las 6 am (hora española) e ir al aeropuerto de Barna para coger el avion a las 10.45 aprox., llegue a Luton donde cogi las maletas y fuy al Hostel donde, por fin obtendria mi cama.

No pude descansar. Fuy a Covent Garden, donde entre con mis amigos al primer bar-restaurante que vimos. obviamente fue una sablada (15 Libras por una pizza y una still water compartida con la cris).

Me repase toda la plaza y su mercado donde pude encontrarme con musicos y un mago muy divertido que vendia sus productos a los turistas que se dejavan caer por su tenderete.

Más tarde, y despues de hacernos fotos en las tipicas cabinas telefonicas y comprar unos souvenirs, decidi buscar la bailarina de la opera house, y gracias a laia, pude fotografiarla. Me llevo por los alrrededores de la plaza y pude ver donde se hacia el musical del Rey leon.

Por la noche poco movimiento, estavamos todos tan cansados del madrugon, del viaje en avion y de la pateada del dia, que pronto apaguemos las luces.

london '08

2008-06-21T18:14:00.000+02:00

London '08

han sido 4 dias muy intensos...tanto que ya os lo ire explicando poco a poco, cuando vaya recibiendo y montando mi album de fotos:D

PD: ya tengo el traje para la boda de mi sister:D

PD2: foto del tower bridge del ultimo dia a las 9.30 aprox de la mañana

hombre libre...

2008-06-12T15:52:00.000+02:00

hombre libre

se acabaron los examenes....

comienza la liberacion....

playa....musica....cultura....viajes.....

...vida...

...amores...

2008-06-06T23:33:00.001+02:00

Amores de colegio....

idilicos al principio...

y demasiado fuertes al final...

Eurovision Song Contest

2008-05-25T21:47:00.000+02:00

Fin de semana del festival de la canción europeo de Eurovisión.

Este año ha transcurrido en Serbia, ganadora del certamen del año pasado. Y el ganador ha sido Rusia (donde se hará el año que viene) con uno de sus artista mas consagrados del momento, Dima Bilan y la canción believe. En segundo puesto ha quedado Ucrania con su Shady lady y su chica explosiva y en tercero Grecia y su jovencísima Kalomoira y su My Secret Combination.

Han destacado en otros los países como Israel y su potentorro cantante, España y su frikismo de chikilicuatre y Georgia y su canción reivindicativa cantada por una invidente.

Países de la antigua Europa como Polonia, Francia y Reino Unido han quedado entre los últimos 5 puestos de la lista (24 países se clasificaron para la final de 48 que se presentaron al certamen este año).

Mucha gente opina que durante los últimos años el festival ha ido progresando, hacia abajo.... es decir que ha padecido una decadencia importante ya que solo van freakis ha hacer el numerito y no se toma en cuenta para nada el grado de conocimiento de la voz ni nada de eso... que debería ser la temática central del festival.

En mi opinión creo que solamente tenemos que ver el gran nivel que ha habido este año y espero que algún día pueda vivirlo en la capital donde se celebre el certamen.

Me encanta Eurovisión!!

More info in... http://www.eurovision.tv/page/home

1) Representante de Suecia

2) Representante de Ucrania

3) Representante de España

4) Representante de Rusia

5) Representante de Grecia

encuesta 2

2008-05-18T12:35:00.000+02:00

A la pregunta...

Que es más importante para ti?

Votaron un total de 8 personas

5 personas para Salud (62%)
0 personas para Dinero (0%)
3 personas para Amor (37%)

En resumen, a la gente lo que más le importa en esta vida es la salud!!

...gracias a todos los que votaron...

veo...una mancha...

2008-05-16T09:47:00.000+02:00

Metodo de Rorschach

Este metodo, tipico en el mundo de la psicologia, se utiliza para hallar problemas psicopáticos en los pacientes que, segun la rapidez y lo que digan, tendran un diagnóstico u otro.

En completo son 10 laminas de manchas y colores que dan rienda suelta a la imaginacion o deberia decir, al inconsciente?

*Soluciones el proximo día!!

mmm...placer...

2008-05-15T19:47:00.000+02:00

"El Gran Masturbador" - Salvador Dalí

Dalí y su mundo inconfundible: fundido, con gigantes y enanos y colores y formas irreales.

Lo que más me gusta de este cuadro es su doble función y puede que sea triple: artística, expresiva de sus miedos y deseos, y su autoretrato.

Ese autoretrato, tan real pero irreal a la misma vez... me conmueve.

Nada más que decir.

Estoy muy cansado.

encuesta 1

2008-05-10T23:52:00.000+02:00

A la pregunta...

Cual es tu color favorito?
votaron un total de 10 personas

2 personas para Blanco (33%)
3 personas para Negro (50%)
3 personas para Azul (50%)
1 persona para Rojo (16%)
0 personas para verde (0%)
0 personas para amarillo (0%)
1 persona para otro (16%)

En resumen, a la gente los colores que les gustan más son el azul y el negro!!

...gracias a todos los que votaron...

Mira una fuente!!...

2008-05-06T16:12:00.001+02:00

Marcel Duchamp, La Fuente.

Obviamentee, la fuente de M. Duchamp, no es otra cosa que un urinario masculino invertido y apoyado en el mismo suelo.

Su gran contraste con el arte tradicional hasta ahora experimentado, es lo que hace extraordinario a Duchamp y sus creaciones.

El echo que incorpore objetos cotidianos en su arte, no hace nada más que abrir las puertas a una enseñanza popular, pero con un mínimo de criterio artístico.

Aunque si nos dejamos de chorradas, lo único que Marcel Duchamp quería crear con esta escultura era provocar. Provocar a todo aquel que lo mirara y así poder impactarlo de manera que, en vez de olvidarlo, mantendría fijo ese recuerdo en sus mentes por mucho que no les gustara lo que viesen.

En un pais multicolor...

2008-05-04T19:00:00.000+02:00

W. Kandinsky

...Explosiones de color...

"Al lado de una montanya azul...luchan unos cavalleros y sus monturas...encima del arco iris."

Por mucho que este cuadro (Composición IV) nos rememore a estas palabras, su autor, Kandinsky, no lo pintó como una alusión a un texto narrativo sinó como una lucha de elementos pictóricos (colores i lineas).

Los colores, la única forma de expresión según W.K., surgen en hermosas mezclas de límites. Todo el lienzo es una explosión de fuegos artificiales, y por supuesto no hay ni la más remota comparación entre pintura figurativa, ni simetria. El artista necesita exteriorizar una necesidad interna, y lo hace mediante la abstracción.

El arte absracto es sinómino de arte espiritual, imaginativo e intuitivo. El cuadro es una realidad autónoma sin conexión con la naturaleza ni la vida real.

Colores...

2008-05-01T16:20:00.000+02:00

Colores....

Se me hace impresionante el echo de que haya tantos colores en la vida... tantos que no seamos capaces de darle nombre a todos ellos...

Incluso algunos (la mayoría) pasan desapercibidos delante de nosotros, como si de un coche mas que pasa por la calle se tratara.

Deberíamos darle mucha más importancia al color...

Yo, para relajar mi conciencia me fijo en la suma de todos los colores, primarios y secundarios, es decir, el blanco... esa suma perfecta de colores que llega a ser un no-color.

Es estraño... como puede ser que muchos colores den a un color que no es color...

Eso son cosas de la vida misma...