No em deixis
És necessari oblidar
Tot pot oblidar-se
Que ja se'n va
Oblidar l'època
dels malentesos
i del temps perdut
A saber com
oblidar aquestes hores
que van matar a vegades
a cops de perquès
el cor de la felicitat
No em deixis
No em deixis
No em deixis
No em deixis
Jo t'oferiré
les perles de la pluja
vingudes de països
on no plou
Cavaré la terra
fins després de la meva mort
per cobrir el teu cos
d'or i de llum
Faré un país
on l'amor serà rei
on l'amor serà llei
on tu seràs reina
No em diexis
No em deixis
No em deixis
No em deixis
Inventaré
paraules absurdes
que tu comprendràs
Et parlaré
d'aquells amants d'allà
que van veure dos cops
cremar els seus cors
La história d'aquell rei
mort per no haver-te
trobat.
No em deixis
No em deixis
No em deixis
No em deixis
S'ha vist sovint fer foc
en el vell volcà quan un el creia massa vell
Resulta de les terres cremades
donen més blat
que el millor abril
i quan arriba la tarda
per a que el cel flamegi
és necessari que el vermell i el negre no es barregin.
No em deixis
No em deixis
No em deixis
No em deixis
No ploraré més
no parlaré més
M'amagaré allà
per mirar-te
ballar i somriure
Arribar a ser
l'ombra de la teva ombra
l'ombra de la teva mà
l'ombra del teu gos.
No em deixis
No em deixis
No em deixis
No em deixis
