dimecres, 23 de desembre del 2009
dilluns, 7 de desembre del 2009
entre tons braços
Diuen que una abraçada significa molt més que uns quants petons,
i si no....
ja ho dic jo.
i si no....
ja ho dic jo.
diumenge, 6 de desembre del 2009
Herzlichen Glückwunsch zum Geburtstag
Sempre va bé aturar-se algun cop a la vida i fer una petita reflexió, o a vegades un simple recordatori, sobre com passa el temps a les nostres vides.
De com som cada cop més vells, però més savis.
De com sorgeixen més els nostres defectes: que si el kilet de més, que si l'arrugueta...
De com tenim cada cop més compromisos i coses que requereixen una maduresa plena.
De com el dia a dia ens engoleix sense que nosaltres ens assabentem.
De com els anys passen cada any més ràpidament.
Sort que a mesura que ens fem vells, ens fem més savis, tenim més defectes i som més compromesos i madurs, sabem gaudir molt més dels bons moments i de les bones companyies.
I maleïm a aquella persona que cada any ens fa passar el mal tràngol de fer-nos recordar que cada any som més vells...però més savis, amb més defectes a simple vista...però més madurs i compromesos amb els altres i amb nosaltres mateixos.
Felicitats .
T'estimo .
De com som cada cop més vells, però més savis.
De com sorgeixen més els nostres defectes: que si el kilet de més, que si l'arrugueta...
De com tenim cada cop més compromisos i coses que requereixen una maduresa plena.
De com el dia a dia ens engoleix sense que nosaltres ens assabentem.
De com els anys passen cada any més ràpidament.
Sort que a mesura que ens fem vells, ens fem més savis, tenim més defectes i som més compromesos i madurs, sabem gaudir molt més dels bons moments i de les bones companyies.
I maleïm a aquella persona que cada any ens fa passar el mal tràngol de fer-nos recordar que cada any som més vells...però més savis, amb més defectes a simple vista...però més madurs i compromesos amb els altres i amb nosaltres mateixos.
Felicitats .
T'estimo .
dimarts, 3 de novembre del 2009
Corrandes d'una parella estable
...Ell és més de llegir al lavabo
i jo de fer-ho al llit
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí...
i jo de fer-ho al llit
i ens ha costat Déu i ajuda
arribar fins aquí...
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Ballem?
http://www.divendresrei.cat/
Per tot aquell qui vulgui aprendre a moure
l'esquelet a ritme de danses tradicionals europees
i de diferents llocs del món.
Cada divendres a la nit, a la plaça del rei de Bcn.
Qui s'apunta???
Per tot aquell qui vulgui aprendre a moure
l'esquelet a ritme de danses tradicionals europees
i de diferents llocs del món.
Cada divendres a la nit, a la plaça del rei de Bcn.
Qui s'apunta???
diumenge, 4 d’octubre del 2009
The Blower's Daughter
And so it is,
just like you said it would be.
Life goes easy on me,
most of the time.
And so it is,
the shorter story
no love no glory
no hero in her skies.
I can't take my eyes of you.
And so it is,
just like you said it should be.
We'll both forget the breeze,
most of the time.
And so it is,
the colder water.
The blower's daughter,
the pupil in denial.
i can't take my eyes of you.
Did I say that I loathe you?
Did I say that I want to
leave it all behind?
I can't take my mind of you.
my mind...
'til I find somebody new
Halo
Remember those walls
I built Well baby they're tumbling down
And they didn't even put up a fight
They didn't even make a sound
I found a way to let you in
But I never really had a doubt
Standing in the light of your halo
I've got my angel now
It's like I've been awakened
Every rule I had you breakin'
It's the risk that I'm takin'
I ain't never gonna shut you out
Everywhere I'm looking now
I'm surrounded by your embrace
Baby I can see you halo
You know you're my saving grace
You're everything I need and more
It's written all over you face
Baby I can feel your halo
Pray it won't hide away (#)
(I can feel your halo... halo...) halo
(I can see your) halo... (halo...) halo
(I can feel your) halo... (halo...) halo
(I can see your) halo... (halo...) halo... uhoo
Hit me like a ray of sun
Burning through my darkest nights
You're the only one that I want
Think I'm addicted to your light
I swore I'd never fall again
But this don't even feel like fallin'
Gravity can't forget
To pull me back to the ground again
It's like I've been awakened
Every rule I had you breakin'
It's the risk that I'm takin'
I ain't never gonna shut you out
Everywhere I'm looking now
I'm surrounded by your embrace
Baby I can see you halo
You know you're my saving grace
You're everything I need and more
It's written all over you face
Baby I can feel your halo
Pray it won't hide away (#)
(I can feel your halo... halo...) halo
(I can see your) halo... (halo...) halo
(I can feel your) halo... (halo...) halo
(I can see your) halo... (halo...) halo
Inevitable
Si es cuestión de confesar
no sé preparar café,
y no entiendo de fútbol,
creo que alguna vez fui infiel,
juego mal hasta el parqués
y jamás uso reloj.
Y para ser más franca
nadie piensa en ti como lo hago yo
aunque te dé lo mismo.
Si es cuestión de confesar
nunca duermo antes de diez
ni me baño los domingos.
La verdad es que también
lloro una vez al mes,
sobretodo cuando hay frío.
Conmigo nada es fácil
ya debes saber,
me conoces bien,
y sin ti es todo tan aburrido.
El cielo está cansado ya de ver la lluvia caer,
y cada día que pasa es uno más parecido a ayer.
No en cuentro forma alguna de olvidarte porque
seguir amándote es inevitable.
Siempre super que es mejor,
cuando hay que hablar de dos,
empezar por uno mismo.
Ya sabrás la situación,
aquí todo está peor
pero al menos aun respiro.
No tienes que decirlo,
no vas a volver,
te conozco bien.
Ya buscaré que hacer conmigo.
El cielo está cansado ya de ver la lluvia caer,
y cada día que pasa es uno más parecido a ayer.
No en cuentro forma alguna de olvidarte porque
seguir amándote es inevitable.
Siempre supe que es mejor,
cuando hay que hablar de dos,
empezar por uno mismo.
dimarts, 29 de setembre del 2009
diumenge, 20 de setembre del 2009
Què és la vida?
Hi ha gent que diu que la vida són dos dies i un d'ells està plovent. No és el meu cas.
Per mi la vida és un curs, un període de temps indeterminat en el que hem de marcar-nos uns objectius i lluitar fins assolir-los, i un cop obtinguts, buscar-ne d'altres que estiguin més amunt.
Aquests objectius t'els busques tu mateix, normalment, però també es pot donar que t'els presenti la vida propia. Tu decideixes si continuar i assolir l'objectiu o rendir-te i passar de tot i escollir un objectiu més assequible al teu nivell.
Poruc si ts dels que decideix pujar solament turons.
Valent si ets dels que puja cims i tot el que se't presenta pel davant.
Jo sóc sincer i reconec que he sigut molt de temps del tipus "jo vaig fent, mentre arribi algun dia a dalt...". Però això ja s'acabat.
A partir d'ara lluitaré per arribar als cims més alts i a les muntanyes més escarpades i difícils de la vida.
Lluitaré per mi.
Lluitaré pel meu futur.
Lluitaré pels meus.
Lluitaré per tu.
Perque al final la lluita sempre té un molt bon gust gratificant.
I he d'aclarir que tot i que ara digui això, no deixo de ser un petit príncep que no s'ha adonat del món que l'embolta i encara es pregunta què fa aquí i com funciona tot. Em costa captar-ho.
Però suposo que algun dia deixaré de ser aquest petit príncep.
One Dove - Antony And The Johnsons
Per mi la vida és un curs, un període de temps indeterminat en el que hem de marcar-nos uns objectius i lluitar fins assolir-los, i un cop obtinguts, buscar-ne d'altres que estiguin més amunt.
Aquests objectius t'els busques tu mateix, normalment, però també es pot donar que t'els presenti la vida propia. Tu decideixes si continuar i assolir l'objectiu o rendir-te i passar de tot i escollir un objectiu més assequible al teu nivell.
Poruc si ts dels que decideix pujar solament turons.
Valent si ets dels que puja cims i tot el que se't presenta pel davant.
Jo sóc sincer i reconec que he sigut molt de temps del tipus "jo vaig fent, mentre arribi algun dia a dalt...". Però això ja s'acabat.
A partir d'ara lluitaré per arribar als cims més alts i a les muntanyes més escarpades i difícils de la vida.
Lluitaré per mi.
Lluitaré pel meu futur.
Lluitaré pels meus.
Lluitaré per tu.
Perque al final la lluita sempre té un molt bon gust gratificant.
I he d'aclarir que tot i que ara digui això, no deixo de ser un petit príncep que no s'ha adonat del món que l'embolta i encara es pregunta què fa aquí i com funciona tot. Em costa captar-ho.
Però suposo que algun dia deixaré de ser aquest petit príncep.
One Dove - Antony And The Johnsons
dijous, 17 de setembre del 2009
divendres, 21 d’agost del 2009
Ira
Der Hölle Rache kocht in meinem Horzen,
Tod und Verzweiflung flammet um mich her!
Fühlt nicht durch dich Sarastro Todesschmerzen,
so bist du meine Tochter nimmermehr:
verstoBen sei auf ewig, verlassen sei auf ewig,
zertrümmert sei'n auf ewig alle Bande der Natur,
Wenn nicht durch dich Sarastro wird erblassen!-
Hört, hört, hört! Rachegötter -
hört! - der Mutter Schwur!
Tod und Verzweiflung flammet um mich her!
Fühlt nicht durch dich Sarastro Todesschmerzen,
so bist du meine Tochter nimmermehr:
verstoBen sei auf ewig, verlassen sei auf ewig,
zertrümmert sei'n auf ewig alle Bande der Natur,
Wenn nicht durch dich Sarastro wird erblassen!-
Hört, hört, hört! Rachegötter -
hört! - der Mutter Schwur!
dissabte, 8 d’agost del 2009
Holliday...celebrate
Sinceramente .... si .... estoy feliz
Sincerament ... si ... sóc feliç
(vacances)
(vacances)
dilluns, 29 de juny del 2009
tot perfecte
ja deia jo que tot anava massa bé i que era molt perfecte...
un també ha de viure de i amb ilusions.
un també ha de viure de i amb ilusions.
dijous, 18 de juny del 2009
Temps i compromisos
Com pot ser que en un dia el món sigui meravellós
i al dia següent tot s'enfonsi i passi a ser tot fosc?
Com pot ser que en una nit càlida
t'imagini, et pensi, t'estimi...
i al dia següent
t'imagini, et pensi, t'odiï...
Pot ser soc exagerat.
Soc un exagerat.
Però em fa ràbia que t'oblidis dels compromisos
que a mi tambe em fan ilusió.
Soc un exagerat ja ho sé,
i també sé que si fos per tu
no existiria cap aniversari,
ni cap dia assenyalat,
ni cap record que recordar.
Tan sols el futur,
el futur que ni tan sols ell mateix sap on anirà.
I ja ens està bé apareixer algun cop pel present
per saber que encara hi som aquí,
i amb ells, amb tots.
La qüestió és viure del que sens planta davant nostre
en un moment determinat
sense pensar gaire.
Anar a cel descobert. Plogui, nevi o faci sol.
Planejar?? què és això?
anar a contracorrent i sense rellotge.
Això és el que t'agrada. Això és el que vols.
I jo? jo he d'anar amb l'agenda i el rellotge en mà
Ja perdo massa temps planejant les coses
com per que després tot s'en vagi per la borda.
dilluns, 11 de maig del 2009
Ne me quitte pas
No em deixis
És necessari oblidar
Tot pot oblidar-se
Que ja se'n va
Oblidar l'època
dels malentesos
i del temps perdut
A saber com
oblidar aquestes hores
que van matar a vegades
a cops de perquès
el cor de la felicitat
No em deixis
No em deixis
No em deixis
No em deixis
Jo t'oferiré
les perles de la pluja
vingudes de països
on no plou
Cavaré la terra
fins després de la meva mort
per cobrir el teu cos
d'or i de llum
Faré un país
on l'amor serà rei
on l'amor serà llei
on tu seràs reina
No em diexis
No em deixis
No em deixis
No em deixis
Inventaré
paraules absurdes
que tu comprendràs
Et parlaré
d'aquells amants d'allà
que van veure dos cops
cremar els seus cors
La história d'aquell rei
mort per no haver-te
trobat.
No em deixis
No em deixis
No em deixis
No em deixis
S'ha vist sovint fer foc
en el vell volcà quan un el creia massa vell
Resulta de les terres cremades
donen més blat
que el millor abril
i quan arriba la tarda
per a que el cel flamegi
és necessari que el vermell i el negre no es barregin.
No em deixis
No em deixis
No em deixis
No em deixis
No ploraré més
no parlaré més
M'amagaré allà
per mirar-te
ballar i somriure
Arribar a ser
l'ombra de la teva ombra
l'ombra de la teva mà
l'ombra del teu gos.
No em deixis
No em deixis
No em deixis
No em deixis
divendres, 8 de maig del 2009
I'm a fool to want you...
Abril , 2009.
La maison francesa de aute-couture, Chanel, se ve envuelta de en su propia memoria histórica.
El 22 del mismo mes se estrenó, en Francia, la película "Coco avant Chanel", que relata la vida de su creadora Gabrielle Chanel.
Después de muchísimos rumores sobre quien estaría en el papel de la modista (se rumoreaba que Kate Moss sería la afortunada), Audrey Tautou fue la elegida.
Por coincidencia, o no, el estreno de la película de la diseñadora que fundó el gran imperio Chanel coincidió también con el estreno mundial por Internet del nuevo anuncio de su perfume más glamouroso: Chanel nº5.
Este nuevo spot, dirigido por Jean Pierre Jeunet, consiste en un film de más de dos minutos donde se pueden percibir las fragancias de las casualidades de la vida, de las decepciones y de las ansiedades que nos provoca. Éste se basa en el aroma tan característico del permufe el cual invade por completo toda la esencia del spot, de los decorados, los protagonistas, los gestos, las miradas...un aroma tierno, acaramelado, melancólico y difícil de olvidar.
Además de estrenar director de film, Chanel ha encontrado una nueva musa que, casualidad o no, es Audrey Tautou.
El anuncio nos muestra una nueva femme Chanel, esta vez más joven y desenfadada. Una mujer no tan glamourosa, como pudo ser Nicole Kidman en su momento, pero mucho más chic i decidida, viajera y aventurera. Una mujer más real que busca el amor a través de las casualidades que le muestra la vida.
La escena la comparte con el modelo Travis Davenport, el cual quedó finalista en los castings de selección y fue la misma Audrey quien le escogió para ser su pareja en el film.
El director explica que el perfil de hombre que se buscaba era un hombre joven, tierno, de pasión contenida y con un toque fresco de feminidad.
Su banda sonora es la canción "I'm a fool to want you" de Billie Holiday.
"En un moment inconcret,
el desig pel teu cos,
per la teva olor.
El flaire em deixa extenuat
i la música del moment, captivat.
Et busco però no et trobo
fins que...una foto...un record.
Els teus ulls em rescaten de la foscor
i el teu flaire em torna a donar
esperança i vida."
diumenge, 26 d’abril del 2009
roses en pena
com un ram de roses negres
que expressen el dolor i la tristessa
d'una ànima que camina en pena
divendres, 24 d’abril del 2009
Sant Jordi
I Sant Jordi ja se'n va
deixant-me un bon sabor.
Dues roses farmaceutiques m'han caigut,
sense oblidar-me del llibre que em farà plorar,
ni de la galeta dragoniana que ha sortit volant cap a la seva cova.
Però el més important és que per fi,
he tingut un Sant Jordi ple de significat.
Ple de la raó propia per la que s'oloren roses i es llegeixen llibres.
Soc sincer:
Soc un boig enamorat.
deixant-me un bon sabor.
Dues roses farmaceutiques m'han caigut,
sense oblidar-me del llibre que em farà plorar,
ni de la galeta dragoniana que ha sortit volant cap a la seva cova.
Però el més important és que per fi,
he tingut un Sant Jordi ple de significat.
Ple de la raó propia per la que s'oloren roses i es llegeixen llibres.
Soc sincer:
Soc un boig enamorat.
dilluns, 20 d’abril del 2009
dimarts, 14 d’abril del 2009
dijous, 9 d’abril del 2009
Mare, no t'amoïnis
Hola mare,
són les 00.26 del dimecres de setmana santa. M'acabes de cridar que vagi ja cap al llit, que és molt tard i que demà m'he d'aixecar d'hora perquè he de fer moltes coses i, segons jo, mai tinc temps per fer-les totes.
Però no tinc ganes de marxar, encara que soc conscient que no duraré gaire estona més aquí plantat.
Però si me'n vaig tindré la sensació que desconecto. I no vull.
Mentre el papa dormia i tu miraves les teves sèries preferides a la televisió del menjador, jo he estat emocionant-me durant dues hores. Dues hores ben maques que sempre recordaré pel seu significat, per la petita experiència a la qual estan relacionades.
Però no et preocupis mare, que jo estic bé. Tan sols me conmogut i ha començat a parlar l'emoció.
No ta passat mai que una persona que ja no està al teu costat t'ha deixat frases, imatges, músiques o pel·lícules amb les que pots recordar-la perfectament?
Avui he vist una d'aquestes petites coses que m'han fet recordar una gran persona i un gran moment que va otorgar-me per viure'l al seu costat.
Mare, no t'amoïnis, tan sols he vist una pel·lícula.
PD. I a tu ... t'estimo
Kleiner Prinz
són les 00.26 del dimecres de setmana santa. M'acabes de cridar que vagi ja cap al llit, que és molt tard i que demà m'he d'aixecar d'hora perquè he de fer moltes coses i, segons jo, mai tinc temps per fer-les totes.
Però no tinc ganes de marxar, encara que soc conscient que no duraré gaire estona més aquí plantat.
Però si me'n vaig tindré la sensació que desconecto. I no vull.
Mentre el papa dormia i tu miraves les teves sèries preferides a la televisió del menjador, jo he estat emocionant-me durant dues hores. Dues hores ben maques que sempre recordaré pel seu significat, per la petita experiència a la qual estan relacionades.
Però no et preocupis mare, que jo estic bé. Tan sols me conmogut i ha començat a parlar l'emoció.
No ta passat mai que una persona que ja no està al teu costat t'ha deixat frases, imatges, músiques o pel·lícules amb les que pots recordar-la perfectament?
Avui he vist una d'aquestes petites coses que m'han fet recordar una gran persona i un gran moment que va otorgar-me per viure'l al seu costat.
Mare, no t'amoïnis, tan sols he vist una pel·lícula.
PD. I a tu ... t'estimo
Kleiner Prinz
dilluns, 6 d’abril del 2009
dijous, 2 d’abril del 2009
Pardalets del cel
Els pardals ja ho tenen això. Volen, venen, marxen.....
[...].
Però no deixis de mirar el cel, perquè hi ha més ocells que continuament volen sobre els nostres caps.
Ocells que van i venen, i ocells que venen i es queden....
dimecres, 1 d’abril del 2009
Ets un bitxejoo!!
Avui ja és dimecres. Sóc a Farmàcia sense fer gaire res, per no dir que solament miro blogs, les actualitzacions del Facebook i el meu gmail amb l'esperança de que algú es motivi i enviï correus elecetronics a tort i a dret.
Però he de pensar que això és rutina, i aquesta setmana hi ha exàmen de Llengua Escrita, del Diccionari de mots que es confonen (si del que la Laia encara no l'ha començat segurament...xD).
Estic aprenent molt amb aquetsa assigntura, fins i tot m'estic plantejant de informar-me sobre com poder obtenir el títol D de Català... m'interessa saber sobre les meves coses diàries.
Tant és així que gràcies a tu i a aquesta ssignatura sempre m'enrrecordaré de dos mots.
Però, perquè?
Tu sempre m'anomenes "bitxo", fent referencia al "bicho" castellà.
I em fa gràcia que fins fa uns dies no sapigués que "bitxo" en català també existeix!!
Un "bitxo" o "vitxo" (pot ser de les dues maneres) és el nom d'un pebrot picant. Mentre que si ens referim a insecte haurem de dir la paraula "cuca".
Sé que no és gaire interessant però em fa gràcia que cada cop que em truques em diguis pebrot picant...
Però he de pensar que això és rutina, i aquesta setmana hi ha exàmen de Llengua Escrita, del Diccionari de mots que es confonen (si del que la Laia encara no l'ha començat segurament...xD).
Estic aprenent molt amb aquetsa assigntura, fins i tot m'estic plantejant de informar-me sobre com poder obtenir el títol D de Català... m'interessa saber sobre les meves coses diàries.
Tant és així que gràcies a tu i a aquesta ssignatura sempre m'enrrecordaré de dos mots.
Però, perquè?
Tu sempre m'anomenes "bitxo", fent referencia al "bicho" castellà.
I em fa gràcia que fins fa uns dies no sapigués que "bitxo" en català també existeix!!
Un "bitxo" o "vitxo" (pot ser de les dues maneres) és el nom d'un pebrot picant. Mentre que si ens referim a insecte haurem de dir la paraula "cuca".
Sé que no és gaire interessant però em fa gràcia que cada cop que em truques em diguis pebrot picant...
dilluns, 30 de març del 2009
Píntame angelitos negros...
¡Ah mundo! La Negra Juana,
¡la mano que le pasó!
Se le murió su negrito,
sí señor.
—Ay, compadrito del alma,
¡tan sano que estaba el negro!
Yo no le acataba el pliegue,
yo no le acataba el hueso;
como yo me enflaquecía,
lo medía con mi cuerpo,
se me iba poniendo flaco
como yo me iba poniendo.
Se me murió mi negrito;
Dios lo tendrá dispuesto;
ya lo tendrá colocao
como angelito del Cielo.
—Desengáñese, comadre,
que no hay angelitos negros.
Pintor de santos de alcoba,
pintor sin tierra en el pecho,
que cuando pintas tus santos
no te acuerdas de tu pueblo,
que cuando pintas tus Vírgenes
pintas angelitos bellos,
pero nunca te acordaste
de pintar un ángel negro.
Pintor nacido en mi tierra,
con el pincel extranjero,
pintor que sigues el rumbo
de tantos pintores viejos,
aunque la Virgen sea blanca,
píntame angelitos negros.
No hay pintor que pintara
angelitos de mi pueblo.
Yo quiero angelitos blancos
con angelitos morenos.
Ángel de buena familia
no basta para mi cielo.
Si queda un pintor de santos,
si queda un pintor de cielos,
que haga el cielo de mi tierra,
con los tonos de mi pueblo,
con su ángel de perla fina,
con su ángel de medio pelo,
con sus ángeles catires,
con sus ángeles morenos,
con sus angelitos blancos,
con sus angelitos indios,
con sus angelitos negros,
que vayan comiendo mango
por las barriadas del cielo.
Si al cielo voy algún día,
tengo que hallarte en el cielo,
angelitico del diablo,
serafín cucurusero.
Si sabes pintar tu tierra,
así has de pintar tu cielo,
con su sol que tuesta blancos,
con su sol que suda negros,
porque para eso lo tienes
calientito y de los buenos.
Aunque la Virgen sea blanca,
píntame angelitos negros.
No hay una iglesia de rumbo,
no hay una iglesia de pueblo,
donde hayan dejado entrar
al cuadro angelitos negros.
Y entonces, ¿adónde van,
angelitos de mi pueblo,
zamuritos de Guaribe,
torditos de Barlovento?
Pintor que pintas tu tierra,
si quieres pintar tu cielo,
cuando pintas angelitos
acuérdate de tu pueblo
y al lado del ángel rubio
y junto al ángel trigueño,
aunque la Virgen sea blanca,
píntame angelitos negros.
dijous, 26 de març del 2009
Machado
¿Para que llamar caminos a los surcos del azar?
Nuestras horas son minutos
cuando esperamos saber,
y siglos cuando sabemos
lo que se puede aprender.
En preguntar lo que sabes
el tiempo no has de perder...
y a preguntas sin respuesta
¿quien te podrá responder?
El que espera desespera,
dice la voz popular.
¡Qué verdad tan verdadera!
La verdad es lo que es,
y sigue siendo verdad
aunque se piense al revés.
Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre la mar
- Nuestro español bosteza.
¿Es hambre?¿sueño?¿hastío?
Doctor, ¿tendrá el estómago vacío?
-El vacío es más bien en la cabeza.
Fragments de PROVERBIOS Y CANTARES - A. MACHADO
Nuestras horas son minutos
cuando esperamos saber,
y siglos cuando sabemos
lo que se puede aprender.
En preguntar lo que sabes
el tiempo no has de perder...
y a preguntas sin respuesta
¿quien te podrá responder?
El que espera desespera,
dice la voz popular.
¡Qué verdad tan verdadera!
La verdad es lo que es,
y sigue siendo verdad
aunque se piense al revés.
Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre la mar
- Nuestro español bosteza.
¿Es hambre?¿sueño?¿hastío?
Doctor, ¿tendrá el estómago vacío?
-El vacío es más bien en la cabeza.
Fragments de PROVERBIOS Y CANTARES - A. MACHADO
dimarts, 17 de març del 2009
Morritos??...
Llardó: m gastr chicharrón
Chicharrón: s.m. 1 Residuo de la manteca de algunos animales, esp. del cerdo, una vez que ha sido derretida. 2 En zonas del español meridional, corteza de cerdo. pl. 3 Fiambre formado por trozos de carne de distintas partes del cerdo en moldes.
Morritos: nada en relación con las posteriores definiciones.
Morritus: traducción al catalán de la palabra anterior. Tampoco significa nada.
Es una pena que empresarios, se supone que competentes i con unos estudios superiores, es decir con algo de sentido común, empleen la palabra "morritos" en la etiqueta de un producto que se comercializa en el mercado.
Por varias razones:
1. La palabra escogida pertenece a la variedad vulgar y/o coloquial del español. Esta variante de la palabra, por lo tanto, no es la correcta para utilizarla en las etiquetas del podructo ya que, por el simple hecho de presentarlo públicamente, deberia utilizarse su variante estándar más culta: "chicharrones" en vez de "morritos".
2. Según la etiqueta del producto en qüestión, el producto sólo se comercializa en mercado catalán. La etiqueta está totalmente escrita en la lengua materna de esta tierra menos el nombre del producto. Eso quiere decir que además de poner en el etiquetado una palabra incoherente en relación a su significado y lo que se vende al consumidor, la palabra en si no está en la lengua adecuada.
Si puediera colgar una foto del envase, lo haría. Y si supiera donde poder enviar una carta al empresario advirtiéndole de su error en el etiquetado, también lo haria.
Es una pena que gente competente como este personaje, no sepan la importáncia y el valor de las palabras en su lengua materna (supuestamente el castellano) ni lo esencial que puede llegar a ser la variedad lingüística en la qual uno se dirige a su público (en este caso consumidores).
También es algo que no puedo llegar a comprender que comercializandose sólo en la comunidad catalana, tenga el nombre en castellano.
Gente que sin quererlo, o no, se vuelve incompetente.
Chicharrón: s.m. 1 Residuo de la manteca de algunos animales, esp. del cerdo, una vez que ha sido derretida. 2 En zonas del español meridional, corteza de cerdo. pl. 3 Fiambre formado por trozos de carne de distintas partes del cerdo en moldes.
Morritos: nada en relación con las posteriores definiciones.
Morritus: traducción al catalán de la palabra anterior. Tampoco significa nada.
Es una pena que empresarios, se supone que competentes i con unos estudios superiores, es decir con algo de sentido común, empleen la palabra "morritos" en la etiqueta de un producto que se comercializa en el mercado.
Por varias razones:
1. La palabra escogida pertenece a la variedad vulgar y/o coloquial del español. Esta variante de la palabra, por lo tanto, no es la correcta para utilizarla en las etiquetas del podructo ya que, por el simple hecho de presentarlo públicamente, deberia utilizarse su variante estándar más culta: "chicharrones" en vez de "morritos".
2. Según la etiqueta del producto en qüestión, el producto sólo se comercializa en mercado catalán. La etiqueta está totalmente escrita en la lengua materna de esta tierra menos el nombre del producto. Eso quiere decir que además de poner en el etiquetado una palabra incoherente en relación a su significado y lo que se vende al consumidor, la palabra en si no está en la lengua adecuada.
Si puediera colgar una foto del envase, lo haría. Y si supiera donde poder enviar una carta al empresario advirtiéndole de su error en el etiquetado, también lo haria.
Es una pena que gente competente como este personaje, no sepan la importáncia y el valor de las palabras en su lengua materna (supuestamente el castellano) ni lo esencial que puede llegar a ser la variedad lingüística en la qual uno se dirige a su público (en este caso consumidores).
También es algo que no puedo llegar a comprender que comercializandose sólo en la comunidad catalana, tenga el nombre en castellano.
Gente que sin quererlo, o no, se vuelve incompetente.
dijous, 5 de març del 2009
El català
El català recula a favor del castellà i d’altres llengües
- Els parlants d'idiomes estrangers s'han duplicat a Barcelona.
- És d'ús habitual per al 39% dels barcelonins, davant el 57% que opta pel castellà.
El castellà i les llengües estrangeres avancen a la ciutat de Barcelona, mentre retrocedeix l'ús del català. El 39% dels barcelonins tenen el català com a idioma habitual, davant el 57% que utilitzen el castellà primer.
M'amoïno ... crec que començo a ser una mica més conscient del que passa en el meu país i en la meva comunitat.
Com pot ser que essent en la capital de Catalunya més de la meitat de la seva població parli el castellà i un altre tant %, molt més baix, parli la llengua catalana?
Amb aquesta pregunta no vull donar a entendre que el meu posicionament sigui total pel català. El que defenso és un absolut bilingüisme entre les dues llengües. Totes dues haurien de tenir el mateix nombre de parlants (o al menys un nombre molt aproximat), els mateixos drets i els mateixos deures.
El castellà s'imposa com a lingua franca a la península, fet que fa que el català (i totes les altres llengües del territori com el gallec i el basc) retrocedeixi en nombre de parlants. I a conseqüència d'aquesta recessió, el govern crea unes lleis per solventar aquest problema. Lleis que a ulls d'altres es veuen com a lleis amenassadores i separatistes de l'Estat.
Com pot ser que en un món on es vol la diversitat de cultures es defensi que el català s'està menjant el castellà? Sabent que el castellà és la 4a o la 5a llengua més parlada en el món!
Prepareu-vos companys, que estem tornant a èpoques passades.
- Els parlants d'idiomes estrangers s'han duplicat a Barcelona.
- És d'ús habitual per al 39% dels barcelonins, davant el 57% que opta pel castellà.
El castellà i les llengües estrangeres avancen a la ciutat de Barcelona, mentre retrocedeix l'ús del català. El 39% dels barcelonins tenen el català com a idioma habitual, davant el 57% que utilitzen el castellà primer.
La diferència, ara de 18 punts, era de només 8 punts fa 5 anys. Són dades de l'Enquesta de Serveis Municipals 2008, que constata que les llengües estrangeres són habituals en el 3,5% de la població, el doble que fa mitja dècada. [...]
«Això demostra que el castellà és la llengua d'incorporació dels immigrants i que els mecanismes d'integració lingüística no funcionen correctament», explica el director de la Xarxa Cruscat- Institut d'Estudis Catalans, F. Xavier Vila i Moreno. «A les feines el català hauria de ser un requisit, no un mèrit. A més, es carrega tot l'esforç en el sistema educatiu, que obté bons resultats. Però si després tots els mitjans de comunicació estan en castellà...», es lamenta.
Només es parla més català que castellà a l'Eixample, Sarrià i Gràcia. A Nou Bar-ris, el castellà és la llengua d'ús habitual per al 78% dels ciutadans. I el 14,1% dels veïns de Ciutat Vella no tenen com a llengua pròpia ni el català ni tampoc el castellà.
M'amoïno ... crec que començo a ser una mica més conscient del que passa en el meu país i en la meva comunitat.
Com pot ser que essent en la capital de Catalunya més de la meitat de la seva població parli el castellà i un altre tant %, molt més baix, parli la llengua catalana?
Amb aquesta pregunta no vull donar a entendre que el meu posicionament sigui total pel català. El que defenso és un absolut bilingüisme entre les dues llengües. Totes dues haurien de tenir el mateix nombre de parlants (o al menys un nombre molt aproximat), els mateixos drets i els mateixos deures.
El castellà s'imposa com a lingua franca a la península, fet que fa que el català (i totes les altres llengües del territori com el gallec i el basc) retrocedeixi en nombre de parlants. I a conseqüència d'aquesta recessió, el govern crea unes lleis per solventar aquest problema. Lleis que a ulls d'altres es veuen com a lleis amenassadores i separatistes de l'Estat.
Com pot ser que en un món on es vol la diversitat de cultures es defensi que el català s'està menjant el castellà? Sabent que el castellà és la 4a o la 5a llengua més parlada en el món!
Prepareu-vos companys, que estem tornant a èpoques passades.
dijous, 19 de febrer del 2009
Vull escriure't
Vull escriure't paraules ben boniques però després d'haver llegit l'escrit que li vas dedicar a l'Andrea, me quedat ben desconcertat.
Jo solament conec l'Àlex barceloní, no tinc consciència de l'Àlex vienès, i per tan no puc comparar-los. M'és impossible.Tot i així m'has parlat de Wien com la ciutat dels teus somnis, del teu món més íntim, de la teva felicitat per les terres més cultes. Quan hi parles, la cara se t'ilumina, els teus ulls se t'omplen d'alegria i les teves dents surten a lluir-se pels carrers. Les teves paraules són totes cordials i magnífiques davant de Wien i la seva gent, els seus carrers i les seves maneres de fer i estar.
De vegades, sóc sincer, t'ho noto. Però no et noto trist, sinó que aquesta tristesa és la conseqüència de diverses causes: el teu esgotament pel dia a dia, el teu mal humor amb segons quines persones i quines situacions. El teu empresonament et capfica, et preocupa, i això, t'entristeix.
T'entristeix perquè veus la teva vida anterior, la teva vida a la ciutat de la música, la teva vida a la ciutat dels teus somnis... i veus que era diferent, que eres lliure i res de la ciutat et perseguia ni t'obligava a res. Em suposo que erets molt més feliç que essent aquí a Barcino.
Em fa mal dir-ho, però tots dos sabem que el teu futur no està aquí.
Ara per ara no pots començar una nova vida allà, són massa calers i sensacions fortes.
Però també sabem que si tinguessis l'oportunitat, o més aviat quan se't presenti, tu marxaràs.
I deixaràs Barcelona al teu passat com la ciutat de la teva infancia, com la ciutat dels bons records de quan erets jove, com la ciutat gris que et feia posar trist quan vas tornar de Wien.
Jo vull que tu siguis feliç!!
I sóc molt conscient que amb mi ja ho estàs de content i et sents estimat.
Però, i Barcelona?
Ella no et fa gaire feliç, i no m'ho pots negar. Li dius a l'Andrea, a la teva amiga, a la teva còmplice...
Jo vull que et quedis, però també vull que marxis, i siguis feliç, i siguis lliure!!....
... com el teu país ho serà algun dia ...
dilluns, 9 de febrer del 2009
merci laieta!!!! :D
dilluns, 26 / gener / 2009
evidentment no estic davant la pantalla de l'ordinador. he deixat el blog programadet pq carregui el text a aquesta hora després et felicitaré però primer deixa que et renyique fas anys nen, i en fas 19. i Estàs de puta mare i sigues sincer...no et pots queixar gaire. I si vols et dono tants motius com em demanis per estar feliç, però aquí només te'n dic un... PER TU. ni per la gent que t'envolta, ni pq hi ha gent que ho té molt pitjor, ni per res més que per tu. només per tu, perquè són 19 anys de la TEVA VIDA així que no em val cap frase de l'estil "vull que passi rapidet", perquè la vida s'ha de viure i més val fer-ho de bon humor!així que ja saps... "usa protector solar"ara si... FELICITATS!
evidentment no estic davant la pantalla de l'ordinador. he deixat el blog programadet pq carregui el text a aquesta hora després et felicitaré però primer deixa que et renyique fas anys nen, i en fas 19. i Estàs de puta mare i sigues sincer...no et pots queixar gaire. I si vols et dono tants motius com em demanis per estar feliç, però aquí només te'n dic un... PER TU. ni per la gent que t'envolta, ni pq hi ha gent que ho té molt pitjor, ni per res més que per tu. només per tu, perquè són 19 anys de la TEVA VIDA així que no em val cap frase de l'estil "vull que passi rapidet", perquè la vida s'ha de viure i més val fer-ho de bon humor!així que ja saps... "usa protector solar"ara si... FELICITATS!
dijous, 22 de gener del 2009
Dormu així...
Jo dormu en posició FETAL
"Este muchacho es vulnerable y sensible.
Después de todo, está cuidándose el corazón, en esa pose.
Y quizás hasta se agarre de una almohada para darse más seguridad.
Como tal, necesita asegurarse de que sus sentimientos son recíprocos antes de entregarse por completo.
Habrá que ser cuidadosas y demostrativas."
dimecres, 21 de gener del 2009
protector solar...
Señoras y señores, usen protector solar.
Si pudiera ofrecerles sólo un consejo para el futuro seria este: usen protector solar.
Los cientificos han comprobado los beneficios a largo plazo del protector solar mientras que los consejos que les voy a dar no tienen ninguna base confiable y se basan únicamente en mi propia experiencia.
He aquí mis consejos:
Disfruta de la fuerza y la belleza de tu juventud. No me hagas caso. Nunca entenderás la fuerza y la belleza de tu juventud hasta que se te haya marchitado. Pero creeme, dentro de 20 años cuando en fotos te veas a ti mismo comprenderás, de una forma que no puedes comprender ahora cuantas pasibilidades tenías ante ti y lo guapo que eras en realidad. No estás tan gordo como te imaginas.
No te preocupes por el futuro. O preocupate, abiendo que preocuparse es tan efectivo como tratar de resolver una ecuación de álgebra masticando chicle. Lo que si es cierto es que los problemas que realmente tienen importancia en la vida, son aquellos que nunca pasaron por su mente de esos que te sorprenden a las cuatro de la tarde de un martes cualquiera.
Todos los días haz algo que temas.
Canta.
No juegues con los sentimientos de los demás. No toleres que la gente jugue con los tuyos.
Relájate.
No pierdas el tiempo sintiendo celos.
A veces se gana y a veces se pierde. La competencia es larga y al final solo compites contre ti mismo.
Recuerda los elogios que recibas. Olvida los insultos.
Guarda tus cartas de amor.
Bota los viejos extractos bancarios.
Estirate.
No te sientas culpable si no sabes muy ien que quieres de la vida. Las personas más interesantes que he conocido no sabían que hacer con su vida cuando tenian 22 años. Es más, algunas de las personas más intersantes que conozco tampoco lo sabían a los 40.
Toma mucho calcio.
Cuida tus rodillas sentirás la falta que te hacen cuando te falten.
Quizás te cases, quizás no.
Quizás tengas hijos, quizás no.
Quizás te divorcies a los 40. Quizás bailes el vals en tu 75º aniversario de bodas.
Hagas lo que hagas no te enorgullezcas ni te critiques demasiado. Siempre optarás por una cosa u otra como todos los demás.
Disfruta de tu cuerpo. Aprovechalo de todas las formas que puedas. No le tengas miedo ni te preocupes de lo que piensen los demás porque es el mejor instrumento que tendrás jamás.
Baila. Aunque tengas que hacerlo en la sala de tu casa.
Lee las instrucciones aunque no las sigas.
No leas revistas de belleza para lo único que sirven es para hacerte sentir feo. [...]
dissabte, 17 de gener del 2009
hacia belen va...(8)
Que fea!! Es para que vayas a belen, o que?
És Betlehem ¬¬
PD: Betelehem!!! a no!!
- Alberto Baena & Laia Nonell -
És Betlehem ¬¬
PD: Betelehem!!! a no!!
- Alberto Baena & Laia Nonell -
racionalisme...
Ay....com m'agrada el racionalisme!!!
...
ay que pijo que m'ha quedat això, no?¿ XD
- Laia Nonell -
...
ay que pijo que m'ha quedat això, no?¿ XD
- Laia Nonell -
dimarts, 6 de gener del 2009
tarde de domingo
tarde de domingo
llueve
hace frio
esta oscuro
quiero salir
no puedo
quiero salir
no vienes
quiero salir
me quedo en casa
sueño no
tele no
mobil no
solo tu...
no vienes
me agobio
no hago nada
me giro
no veo nada
libro?
peli?
nada
mierdas no por favor
acumulo acumulo acumulo acumulo...
exploto
Subscriure's a:
Missatges (Atom)