dimarts, 12 d’octubre del 2010

Primeres nits de tardor

A vegades és millor deixar que l'aigua corri pels carrers netejant totes les brutícies que hem anat deixant pels racons.
A vegades és preferible no dir res i escoltar com l'aigua cau des del cel, i com l'aire, enbravat, ensopega amb les petites escletxes de les persianes de la meva habitació.
A vegades lo més correcte seria esperar. Esperar a que les hores passin. Esperar a que l'aigua deixi de correr. Esperar a que tot quedi calmat per poder obrir finestres i vitralls i poder sortir de casa ensumant l'aire fresc de la "nova" ciutat.
A vegades però, es fa massa entern esperar a que arribi lo millor ja que, a vegades, lo preferible no és lo més correcte.

A vegades, massa vegades.