dimecres, 28 de juliol del 2010

El meu blog

La vida ha continuat com bonament a volgut. suposo que ha sigut el destí el que ha volgut ocupar-me la ment i el temps per tal de no pensar-hi gaire en tot.
L'estiu a començat, l'esplai ja ha acabat i les Santes ja han arribat.
I jo penso ... com és que tinc això tan abandonat?
Des de fa uns mesos que no entro i que solament actualitzo quan m'enrrecordo (com és el cas).
Com és que això ha canviat? Com és que ja no tinc la necessitat d'expressar-me per una finestra virtual, a un món que no hi ha ningú però hi ha tothom per poder desfogar-me?

Fa uns anys vaig tenir una mala experiència i vaig haver de començar, per voluntat pròpia, un diari personal, un d'aquests onescrius el que se't passa pel cap i no vols que ningú ho llegeixi, vaig començar a parlar a una finestra oberta on poder expressar-me davant d'un buit on no hi ha res i hi ha tothom que t'escolta. Va arribar un moment en que allò ja no podia contenir més secrets i vaig explotar de tal manera que el diari quedà obsolet i jo vaig haver de poder parlar amb el buit complet real, el meu voltant.

Suposo que les persones evolucionen i deixen de necessitar una via d'escapament ja que, arriba un moment en que ja no t'omple, que la teva expressió va més enllà i tot es queda petit o innecessari. Però tardo d'hora, un s'agafa un altre cop a una altra via d'escapament i transissió de pensaments, reflexions o vomitades incoherents.
Per tant, afirmo que el meu blog s'ha quedat obsolet, però que tot i així no l'esborraré, sinó que el deixaré per quan el torni a necessitar una altre vegada. Qui sap si amb la mateixa finalitat o amb una altra. La qüestió és que segur que algun dia tornaré.



Un ha de saber que la vida no ets tu i els altres,
sinó que un ha d'aprendre a viure sol
i amb la companyia dels altres com un recolzament o un plus.