tot perfecte

ja deia jo que tot anava massa bé i que era molt perfecte...
un també ha de viure de i amb ilusions.

Temps i compromisos

Com pot ser que en un dia el món sigui meravellós

i al dia següent tot s'enfonsi i passi a ser tot fosc?

Com pot ser que en una nit càlida

t'imagini, et pensi, t'estimi...

i al dia següent

t'imagini, et pensi, t'odiï...

Pot ser soc exagerat.

Soc un exagerat.

Però em fa ràbia que t'oblidis dels compromisos

que a mi tambe em fan ilusió.

Soc un exagerat ja ho sé,

i també sé que si fos per tu

no existiria cap aniversari,

ni cap dia assenyalat,

ni cap record que recordar.

Tan sols el futur,

el futur que ni tan sols ell mateix sap on anirà.

I ja ens està bé apareixer algun cop pel present

per saber que encara hi som aquí,

i amb ells, amb tots.

La qüestió és viure del que sens planta davant nostre

en un moment determinat

sense pensar gaire.

Anar a cel descobert. Plogui, nevi o faci sol.

Planejar?? què és això?

anar a contracorrent i sense rellotge.

Això és el que t'agrada. Això és el que vols.

I jo? jo he d'anar amb l'agenda i el rellotge en mà

Ja perdo massa temps planejant les coses

com per que després tot s'en vagi per la borda.