Ahir vas fer-me descobrir llocs tan magics i especials,
que ni tan sols el meu cap,
se'ls ha pogut imaginar durant tota la meva curta vida.
Encara això, l'ambient tèrbol cada cop era més fosc,
fins que l'aire es va tallar
i de les seves ferides
va esquitxar-nos de sang les nostres cares.
No vas soportar-ho.
No vaig soportar-ho.
Tots dos ens "odiavem", i a la vegada...ens estimavem...
El dolor i la rabia van decreixer,
i la culpa (jo) i la preocupació (tu) van sorgir.
- no t'has de preocupar - et deia...
i tu, m'oferies la teva mà, el teu braç i el teu amor!!
i jo...el menyspreava clavant-li punyalades d'humor glaçat
que ni tan sols jo coneixia el seu origen.
Ara em penedeixo d'haver-me rigut de les teves accions,
de ser tan fred en aquells moments amb tu,
de ser tan nen ... de ser tan idiota...
i tot i així, em vas comprendre i vas recolzar-me
... i vam dormir-nos als seients del davant, sense cap roba, sense cap preocupació...
solament els nostres cossos, els nostres cors, el meu "t'estimo" i el teu, mut.
2 comentaris:
Albeeeeertooo :D
me alegro de verteee por aquii!!
un besazoooo :)
Albert(o)!!!
ahir va estar molt bé!!!
ja hem vist que no cal fer grans plans, que a última hora les coses tmb surten bé!
i avui per dinar tinc fideuà! =D
i la resta de la tarda a fer el treball d'estructura...que m'he passat el matí dormint! sort que al final no he qeudat aquesta tarda...sinó no sé quan feia el treball.
això de tenir feina no està fet per mi...
ja anirem parlant el tema del troba't
Publica un comentari a l'entrada