- Els parlants d'idiomes estrangers s'han duplicat a Barcelona.
- És d'ús habitual per al 39% dels barcelonins, davant el 57% que opta pel castellà.
El castellà i les llengües estrangeres avancen a la ciutat de Barcelona, mentre retrocedeix l'ús del català. El 39% dels barcelonins tenen el català com a idioma habitual, davant el 57% que utilitzen el castellà primer.
La diferència, ara de 18 punts, era de només 8 punts fa 5 anys. Són dades de l'Enquesta de Serveis Municipals 2008, que constata que les llengües estrangeres són habituals en el 3,5% de la població, el doble que fa mitja dècada. [...]
«Això demostra que el castellà és la llengua d'incorporació dels immigrants i que els mecanismes d'integració lingüística no funcionen correctament», explica el director de la Xarxa Cruscat- Institut d'Estudis Catalans, F. Xavier Vila i Moreno. «A les feines el català hauria de ser un requisit, no un mèrit. A més, es carrega tot l'esforç en el sistema educatiu, que obté bons resultats. Però si després tots els mitjans de comunicació estan en castellà...», es lamenta.
Només es parla més català que castellà a l'Eixample, Sarrià i Gràcia. A Nou Bar-ris, el castellà és la llengua d'ús habitual per al 78% dels ciutadans. I el 14,1% dels veïns de Ciutat Vella no tenen com a llengua pròpia ni el català ni tampoc el castellà.
M'amoïno ... crec que començo a ser una mica més conscient del que passa en el meu país i en la meva comunitat.
Com pot ser que essent en la capital de Catalunya més de la meitat de la seva població parli el castellà i un altre tant %, molt més baix, parli la llengua catalana?
Amb aquesta pregunta no vull donar a entendre que el meu posicionament sigui total pel català. El que defenso és un absolut bilingüisme entre les dues llengües. Totes dues haurien de tenir el mateix nombre de parlants (o al menys un nombre molt aproximat), els mateixos drets i els mateixos deures.
El castellà s'imposa com a lingua franca a la península, fet que fa que el català (i totes les altres llengües del territori com el gallec i el basc) retrocedeixi en nombre de parlants. I a conseqüència d'aquesta recessió, el govern crea unes lleis per solventar aquest problema. Lleis que a ulls d'altres es veuen com a lleis amenassadores i separatistes de l'Estat.
Com pot ser que en un món on es vol la diversitat de cultures es defensi que el català s'està menjant el castellà? Sabent que el castellà és la 4a o la 5a llengua més parlada en el món!
Prepareu-vos companys, que estem tornant a èpoques passades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada