En Michael, empresari de noves tecnologies, de 36 anys i aficionat a l'esport en general, ha decidit obrir la seva botiga de material electrònic al bell mig de la ciutat on viu.
Busca el local adequat, mobiliari, proveïdors, màrqueting, comptabilitat, i un llarg etc. sense comptar les ganes pròpies de muntar el negoci, les hores "malgastades" i el deute econòmic que suposa (fet que en moments com avui dia, és una muntanya ben complicada a superar).
Un cop ja muntat el negoci i amb tota la carn al foc comencen els quès:
La seva mare, com a bona mare que és, es preocupa pel futur del seu fill - El negoci farà figa! No és un bon moment per a fer-ho! N'estàs segur de voler i poder muntar-ho tot sol? -.
Els seus amics, que tots han vist en primera fila l'ímpetu amb el que en Michael s'ha ficat en el negoci, fan alguns comentaris sobre la nova botiga. - Ai! quin color més estrany li has posat al local, no?; Aquest aparador t'ho ha muntat un professional? perquè si és així és que t'ha timat! (l'ha muntat en Michael mateix a través d'unes idees que tenia i uns consells que li ha donat la seva dona que és dissenyadora d'interiors...).
El client, tant "fidel" i sobretot tant xafarder, que quan li pregunta per un material informàtic ,que encara no surt ni als catàlegs dels seus proveïdors, i és sorprèn perquè, com és normal, no el té, i li diu: - Com pot ser? Hauries de tenir-lo ja, no? Bueno...me'n vaig a preguntar a la competència...-
Són els nous valors de la societat actuals: rebre i no donar res a canvi, encara que aquesta persona ens ofereixi les seves ganes i inquietuds més personals. Hem de ser conscients de que sempre (o gairebé sempre, per no ser catastrofistes) ens pagaran amb la mateixa moneda: la queixa i el menyspreu.
Perquè per moltes ganes que li posis, una cosa s'ha de tenir ben clara: facis el que facis sempre se't queixaran.
