dimarts, 21 d’octubre del 2008

Canigou



Hacia buen tiempo. aunque el cielo a las 7 de la mañana aun no se habia despertado.
Hacía frío, pero enseguida entramos en calor.
El camino, eterno y largo.
La subida, dura.
La llegada, reconfortante.
La bajada, frustrante.


Demasiado camino hice al andar.
Mis piernas dejaron de existir para pasar a ser un foco potente de dolor y malestar.

Aun así llegué. Y no dejé de pensar en ti.


3 comentaris:

laianonell ha dit...

ei...

i una mica en mi tmb hi pensaves no?
en el que m'estava estalviant i perdent a la vegada

tenim pendent un dia de bcn eehh

laianonell ha dit...

wwwuuaaauuuu!!

una passada albert(o) (feia temps que no ho deia!)


així doncs il·luminació de cara avui?
ja t'he dit que m'ha fit ilu..:P


aviam quan quedem que estem perdent el ritme!

Alexandre ha dit...

Pensant es fa millor el camí. I encara més quan el pensament et fa somriure.
Algú també somreia a l'altra cara del mirall...
:)