Mare, no t'amoïnis

Hola mare,

són les 00.26 del dimecres de setmana santa. M'acabes de cridar que vagi ja cap al llit, que és molt tard i que demà m'he d'aixecar d'hora perquè he de fer moltes coses i, segons jo, mai tinc temps per fer-les totes.
Però no tinc ganes de marxar, encara que soc conscient que no duraré gaire estona més aquí plantat.
Però si me'n vaig tindré la sensació que desconecto. I no vull.

Mentre el papa dormia i tu miraves les teves sèries preferides a la televisió del menjador, jo he estat emocionant-me durant dues hores. Dues hores ben maques que sempre recordaré pel seu significat, per la petita experiència a la qual estan relacionades.
Però no et preocupis mare, que jo estic bé. Tan sols me conmogut i ha començat a parlar l'emoció.

No ta passat mai que una persona que ja no està al teu costat t'ha deixat frases, imatges, músiques o pel·lícules amb les que pots recordar-la perfectament?
Avui he vist una d'aquestes petites coses que m'han fet recordar una gran persona i un gran moment que va otorgar-me per viure'l al seu costat.

Mare, no t'amoïnis, tan sols he vist una pel·lícula.

PD. I a tu ... t'estimo

Kleiner Prinz