Fora neva

Fora neva.
Miro pel finestral i veig com tot s'inunda de foscor.
No hi ha res més que la presència del fred vora el carrer.
Jo en soledat. No tinc res més a fer que esperar a que tot passi.
L'únic entreteniment que trobu és pensar, o més aviat malpensar.
Maleir-me per haver-me condemnat a aquesta situació.
Ara solament sóc jo el que pot treure'm d'aquest forat tant gros,
però ja veig que ni tan sols la meva jove esperança té forces per posar-se en peu i girar pàgina.
Ara per ara, és el que em toca.
He jugat a la rifa on solament jo era el participant per emportar-se totes les de perdre.
I aquí estic: perdut .... en una gran inmensitat blanca.