I tinc molt clar

Tanco el ulls i ja no els puc tornar a obrir,
et construeixo de memòria, et faig venir,
posant-te cara, fent-te veu, sentint-te dir
que a tu també et passa això que em passa a mi.

I Tinc molt clar que ningú abans m'ha fet sentir així.

I sovint t'explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets ni em reconec.

La pols segueix el vent

Avui ha sigut el primer dia de la meva vida en que recordo que m'he quedat totalment sol en un vago de metro. Era avui, un dia d'hivern, en època d'examens, per la tarda, al metro de barna, exactament a la línia de sempre i a l'hora de sempre.

Tot ha passat depressa. Escoltant música, d'aquesta et fa sentir com ningú en el món i t'envolta en una bombolla, s'han obert les portes del metro i han tornat a tancar, però aquest cop, ningú a volgut pujar-hi. Tothom marxava.
Ha sigut estrany veurem sol allà dintre, que normalment sempre està ple de bat a bat.
Ha sigut estrany notar-me sol allà dintre, era com si sigués un món a part.
M'ha agradat veure la gent corrents per l'andana mentre jo els mirava i observava el seu estrés de final de dia. M'he sentit com el narrador omniscient que narra una novel·la en la que passa de tot però en el fons res esdevé important.
Tothom era una ànima en pena...

Vol dir això que a mi també hem poden veure com a ànima en pena des d'un vagó de metro?
Sóc també una mota de pols que segueix i es deixa endur per la corrent d'aire?
Vull ser una mota de pols?

Fora neva

Fora neva.
Miro pel finestral i veig com tot s'inunda de foscor.
No hi ha res més que la presència del fred vora el carrer.
Jo en soledat. No tinc res més a fer que esperar a que tot passi.
L'únic entreteniment que trobu és pensar, o més aviat malpensar.
Maleir-me per haver-me condemnat a aquesta situació.
Ara solament sóc jo el que pot treure'm d'aquest forat tant gros,
però ja veig que ni tan sols la meva jove esperança té forces per posar-se en peu i girar pàgina.
Ara per ara, és el que em toca.
He jugat a la rifa on solament jo era el participant per emportar-se totes les de perdre.
I aquí estic: perdut .... en una gran inmensitat blanca.