Perdona'm per no ser original però penso en aquesta cançó de Lluís Llach des de que et vaig mirar al fons dels ulls.
Véns. (Lluís Llach)
Véns com un déu nu amb un rínxol de mar als cabells. Faig per no encreuar el convit dels teus ulls a l'amor, jo anava cap a ponent, ric de presses, pobre en temps però res d'això no et commou i així vols seduir-me, així vols seduir-me... així.
Véns quan ja me'n vaig sense ganes de jocs ni enrenous. Saps que em pots guanyar i m'encercles el sexe, el cap, i el cor. Parles de fer un món millor junt amb mi, sempre junts, Em dius que em vols insubmís i així em fas somriure, i així em fas somriure... així.
Sol, però no pas boig, sé que el nostre demà és d'un dia o dos. Com vols allitar el teu cos de vint anys i el meu cos. Treu-me la mà del damunt, i què em deies del PP, sí, però només un moment, i així em fas somriure, em fas somriure... així.
I quina sort que has arribat, trasbalsant-me quietuds, deixant-me el cor a punt d'esclat quan em creia vençut. Perquè has obert alguna llum amb les espurnes dels teus ulls i aquest somriure màgic. Perquè has encès alguna llum en l'horitzó que tinc als ulls i que ara em sembla màgic.
Quan demà seré riu avall entre els aubis de tardor, vull mirar-me el sol més feliç que captiu dels records. Treu-me els teus llavis dels ulls, ser d'esquerres és un pal, deixa la llum com està i mai no l'apaguis.. mai no l'apaguis... no.
1 comentari:
Perdona'm per no ser original però penso en aquesta cançó de Lluís Llach des de que et vaig mirar al fons dels ulls.
Véns. (Lluís Llach)
Véns com un déu nu
amb un rínxol de mar als cabells.
Faig per no encreuar
el convit dels teus ulls a l'amor,
jo anava cap a ponent, ric de presses, pobre en temps
però res d'això no et commou
i així vols seduir-me, així vols seduir-me... així.
Véns quan ja me'n vaig
sense ganes de jocs ni enrenous.
Saps que em pots guanyar
i m'encercles el sexe, el cap, i el cor.
Parles de fer un món millor junt amb mi, sempre junts,
Em dius que em vols insubmís
i així em fas somriure, i així em fas somriure... així.
Sol, però no pas boig,
sé que el nostre demà és d'un dia o dos.
Com vols allitar
el teu cos de vint anys i el meu cos.
Treu-me la mà del damunt, i què em deies del PP,
sí, però només un moment,
i així em fas somriure, em fas somriure... així.
I quina sort que has arribat, trasbalsant-me quietuds,
deixant-me el cor a punt d'esclat quan em creia vençut.
Perquè has obert alguna llum
amb les espurnes dels teus ulls
i aquest somriure màgic.
Perquè has encès alguna llum
en l'horitzó que tinc als ulls
i que ara em sembla màgic.
Quan demà seré
riu avall entre els aubis de tardor,
vull mirar-me el sol
més feliç que captiu dels records.
Treu-me els teus llavis dels ulls, ser d'esquerres és un pal,
deixa la llum com està
i mai no l'apaguis.. mai no l'apaguis... no.
Publica un comentari a l'entrada